lunes, 20 de agosto de 2012

CIRCULAR: ITV - ROC DE NERET - ROC DE GALLINER - ITV

Que fer un dia de molta calor al Pallars, tenim dues opcions, anar al Lago o bé a alguna de les piscines d'algun poble de per aquí a la vora.... Doncs no, avui no, desafiant la calor, la humitat i temptant a la sort, sortim amb Manel desde la Itv direcció Roc de Neret... ja se sap, pujada trallera, amb el Lorenzo picant a l'esquena i amb la dificultat afegida de la humitat. Mitjà hidratació en la pujada, i entrada a la part de dalt del Roc per la part de sota de les casetes, just abans trobem un boscall que si no fós per la temperatura haguéssim pensat que estava gelat...
Després un cop a dalt, ens refresquem una mica, quatre fotillos de rigor, sempre pilles una perspectiva diferent que l'última vegada que vas pujar no vas trobar.

                                                    Una ofrena natural al Gran Sant Corneli
                                                    A aquestes Salomon els hi queda un TBO

I des d'aquest punt, baixem direcció Galliner, molt tècnica la baixada, exquisita, ens ho hem passat teta, ni una caiguda, moltes rascades però molt divertida.

                                              Com baixa la bèstia, en zig-zag o com sigui...

Per aquí s'ha baixat

L'encreuament

Les punyeteres antenes anant a Galliner

                                                   - En plena pujada a Galliner, buf buf buf -
                                               - Dalt del Roc de Galliner, Lo lago, Espectacular -

I baixada final a un ritme trepidant, sense dir ni ase ni bèstia ens plantem a l'Itv, final de la sortida, si no fós per les fotos i pel repostatge, l'haguéssim fet en 1h i 35 minuts aprox, però hem trigat una mica més en completar aquesta circular d'onze quilòmetres, aquí teniu l'enllaç de la sortideta:
http://www.endomondo.com/workouts/83706591

Gràcies Manu.

Salut i Kames

domingo, 12 de agosto de 2012

CUCA DE LLUM. LA INFERNAL

La cuca era la primera cursa del Correpallars que podia fer, per un motiu o un altre, les altres 3 me les vaig perdre, i quina llàstima i quina estrena!!!!

Portava dies entrenant amb l'objectiu posat en aquesta cursa, ha estat un mes intens d'hores i quilòmetres a les cames per arribar a la meta de la Cuca de Llum 2012. Uns dies en els que fins i tot vam pujar amb Charli a Santa Engràcia per tenir en la retina la duressa de la pujada i per saber com tindriem les cames i la ment en aquest punt. Amb Manel no hem pogut sortir tant com voldriem però no li  ha calgut al cabró.

...Quin parell...

El dia de la cursa pintava caloros, dia de xafogor intensa, onada de calor subsahariana, i la veritat, por em feia, no porto bé la calor ni en les curses ni en els entrenos, ni en les paxangues, pateixo molt, i tot i sortir a les 20:30 hores sabia que la pujada a Santa Engracia seria dura, duríssima, i no anava errat.

Molt bon ambient a la sortida, amb molta gent dels TrempRunners, molts coneguts d'altres clubs, familia (El Manels i en Mingo) i amics del poble amb la canalla, i sobretot la family, la Montse i el Blai, que van acompanyar-me en aquesta jornada infernal.


Al poble de Talarn abans de donar el tret de sortida, vam compartir opinions amb la resta de corredors i tots copsaven el mateix, una mitja dura i amb molta calor, es a dir, que tocava hidratar-se d'entrada pel que pugues ser.
A les 20:30 hores es donava el tret de sortida, Charli, un servidor, ma cosí Manel a la part esquerra per la banda del darrera, Manu i Mingo col.locat al cap davant, 3, 2, 1... i endavant... Recordo passar pel costat de la Montse i el Blai que van fer-me alguna que altra foto i cap amunt (crec). La gent capdavantera apretava molt en la primera rampa, va sembla veure abans d'agafar el trencall a Santa Engracia al Gilbert, al Rafa Rodriguez, al Manu al capdavant i allà vaig intentar anar al meu rotllo.
Jaja, al meu rotllo, en una cursa... Impossible, vaig intentar agafar el meu ritme, intentava no escoltar la gent, els passos, l'alé d'alguns al cogote i vaig decidir conenctar-me o desconectar-me amb música. Vaig poder arribar a mitjà pujada a Santa corrent, sabia que podia arribar a dalt en menys de 50", i apretava força les dents per que fós així. Al tram més trempat, ja vaig veure que no anava bé, no em passava molta gent per què ja en tenia molts al davant, més o menys la meitat, però em trobava fatigat, la calor apretava de valent i ja m'havia fotut mig litre d'aigua en plena pujada, nauses, rampes, i finalment arribem a S.Engràcia. Tenia gana, molta gana, i no hi havia sindria, nomes aigua, vaig pensar... -Lo que te queda encara nen!-, No us enganyaria si us digues que mig quilòmetre abans d'arribar al primer avituallament penses en plegar, no podia ni amb la meva ànima, però vaig dir-me, tot i quedar un món, lo pitjor ja ho has passat, va Pepe va... i després de dos o tres gots d'aigua a la gola i un altre al cap... Enxufada de frontal i cap avall...
En aquest quilòmetres vaig trobar-me còmode, les cames tiraven i pulmonarment anava "bé", començant a trobar el meu ritme.
Els primers corredors es veien al fons del barranc i això m'animava més a tirar endavant, arribant a Gurp després de passar un barranc trinxador però que el vaig fer més bé del que em pensava, i visto lo visto, va ser així, no vaig caure ni aquí ni enlloc... Avituallament a Gurp i cap amunt. En aquest punt i fins a la fi de cursa van acompanyar-me en el patiment i en el suport mutu, en Cholillo i en Lluís Urrea.
Vam córrer al pla i vam caminar-correr a les pujades, pujades de bessons, mal als isquios, mal als turmells, en fi, que anavem fets un "cromo". Vam anar passant corredors i algun que altre caminador, fins arribar a Sant Sebastià (la mare que els va parir) aquest últim barranc i post-pujada se l'haguéssin pogut estalviar..) i trinco-tranco cap a Talarn.

La sensació al arribar, la fátiga durant l'últim tram, Cholo cridant, els 3 eh, els 3... Barberillo dient, sou grans tios molt grans... i jo no podia ni parlar, tenia un nus a l'estòmec, es costava engullir, i siiiiii, meta...
Escoltava als que estaven per allà cridant, aplaudint, vaig veure a Manu, a Charli... (cabrons quina cursa es van cascar)  els quals van donar-me una empenta final... Vinga pepe, vinga, ho has fet... Si 21 km duríssims, infernals, eterns, demolidors, però satisfactoris, just abans d'entrar a meta... Vaig sentir a Montse cridant: Blai corre, es el papa, corre, i siii, vaig agafar-lo en braços i vam entrar plegat a meta, un petó a Montse i poca cosa més... no tenia ganes de res, volia plorar, volia descansar, no sabia que fer... vaig sentar-me a la font, allà el Lluis amb els peus a l'aigua, i vaig posar-los jo també, gràcies Lluis.
El Blai pobret només feia que portar-me gots d'aigua (es veu que feia molt mala cara). La Montse em preguntava si volia alguna cosa, i jo no sabia que dir, estava fós!! No vaig ni sopar...

Abraçada amb Manu i Charli i llàgrimes al final. Gràcies a tots els que vàreu estar al meu costat, abans i durant i després de la cursa. Per mi ha estat tot un èxit arribar a meta, després de la duressa d'aquesta Cuca de Llum, que no té un altre nom que La Infernal, 21km en 3 hores 17 minuts, en el lloc 85 de 125 arribats, vàrem iniciar 150. Chapeau a tots...

Us deixo alguna de les fotos que va poder-me fer la Montse, les altres de la cursa ja les aniré cercant... suposo que les penjare al face...

          Moments abans de la sortida, tots sabeu que només en faltva una, a la propera segur que hi és, segur.
                                                                                 3,2,1.....
                                            No se quin nom posar-li a aquesta foto; Zombie?
                                                                    Ai quant t'estimo....
...Avui no he fet una altra cosa...

Segur que em deixo algun detall, algú que va donar-me anims durant la cursa... Gràcies per tot...

Ara, la vista posada a la cursa Antoni Camarasa (8 set.) i a la Matxicots (14 setembre)

Salut i Kames...

viernes, 22 de junio de 2012

Sant Salvador del Bosc. Circular Jussà-Noguera-Jussà.

Les sortides per muntanya sempre maques, sacrificades i agraïdes, però aquesta, per tot el que envoltava als dos que voliem fer-la, l'ha fet una sortida especial, una altra d'aquelles per recordar. Quedada amb lo Manu per fer un Sant del Bosc i una posterior atacada a Mira-Pallars o cercar la Cova del Gel o la dels Muricecs. (al final ni coves ni res...)

El que teniem clar que pujariem al Sant de les 100 corves, esmorzariem i després decidiriem on anar, si el temps acompanyava, que semblava que si, si les cames volien més i si ens veiem amb cor de pujar a Mira-Pallars a gaudir de les fantàstiques vistes que el paisatge ens deparava o bé agafar una altra ruta per fer un altre entrenament de qualitat.


Quedem a Tremp a les 08:00 hores i amb lo Tempra del tiet, anem direcció Llimiana per tal d'enfilar-nos al Montsec. 100 corves o 7.8 km ens esperaven costa amunt, fins arribar a l'ermita del Sant del Bosc.

L'apunt històric: "Sant Salvador del Bosc: ermita enclavada al bell mig del Montsec de Rúbies en un lloc d'una extraordinària panoràmica sobre l'embassament de Terradets i els Pirineus al fons. L'últim diumenge de setembre s'hi celebra un aplec, època en què baixaven de la muntanya els ramats transhumans que havien passat l'estiu a les pastures dels Pirineus. Tot l'edifici està pràcticament penjat damunt la roca. Aquest és possiblement romànic d'estructura molt simple, d'una sola nau coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular a llevant".
                                                               Allà al mig es troba

                                                     Dos tontos muy tontos a dalt del Sant

Després d'un esmorzar saludable, decidim pujar a Mira-Pallars, recordava que la última vegada que hi vaig anar, hi havia un vèrtex geodèsic i des d'allà hi havia unes vistes increibles, però em començat a tirar pel camí marcat i em arribat a La Portella Blanca i d'allà em decidit baixar al poble abandonat de Rúbies, sense saber on anavem però amb ganes de fer quilòmetres...

                                                     A dalt de tot de Portella Blanca

                                                                 La Portella Blanca
I un cop dalt de Portella Blanca, ens llencem costa avall amb un camí trenca cames, direcció el poble abandonat de Rúbies, al ben mig del Montsec, on les cames han patit més del compte.

                                                  Manu baixant al poble de Rúbies

Fent la baixada ens adonem que el camí que haviem triat ens duia de cap a la Font de les Bagasses, a Terradets, i cap allà em anat. Amb mal de cames, amb esgarrinxades per braços i malucs, em arribat a la font fent via per un camí sense marcar.

                                                         Stop n' go en plena baixada

I desde les Bagasses enfilem la C13 direcció els túnels antics de Terradets i cap al punt on haviem deixat el cotxe. A les 13:35 hores ens asseiem al Tempra i cap a Tremp. Buff, uns 30 km han sortit, en 5 hores.

Conclusió de la sortida d'avui:
1-Si vols anar a un lloc, estudiat un planell abans i si no és així no et queixis.
2- Si vas amb Manu, vigila per on et fica, no sempre es el camí més curt.
3- Si la companyia es bona, la sortida serà millor.
4- Un consell si la voleu fer, aigua, molta aigua, i pantalons llarguets o malles per sota els genolls, tenim els braços i les cames ben esgarrinxades.

Aquesta es la sortida circular d'avui, més o menys, aquesta es l'animalada que hem fet:


PD: Mingo, si sabies on anavem i ens veus per la carretera, collons, para, truca i pregunta... Es que no t'ha extranyat veure'ns per allà... jajajaja. Jo ja no podia més.


Salut i kames.

miércoles, 13 de junio de 2012

Roca Regina. Puja, calla i espera'm a dalt.

Avui tocava anar a Roca Regina, una d'aquelles que teniem marcada al calendari i una sortida que l'hem fet conjuntament amb el Manel, conegut com "The Animal".


Sortim desde l'Alberg de Cellers, i ens dirigim als túnels de l'antiga crta. de Llimiana. Passem els túnels xino-xano, o com diria aquell trinco-tranco i arribem al punt d'inici de la ruta:


Allà creuem la carretera d'ara (C13) i enfilem el camí de la Roca Regina, pujar i pujar, per camíns estrets i corriols, a refufo del Manu, anem deixant la civilització i ens anem endinssant al bosc, gaudint de les vistes i començant a suar de valent...
Pujada trallera, amb un desnivell considerable i amb un vent emprenyador, creuem la zona dels barrancs, tot fent una petita baixada i comencem a fer una altra pujada, aquest cop fins a dalt de tot de Roca Regina, amb la satisfacció d'haver assolit un altre cim.
Des d'allà els paissatges pallaressos deixen a la retina un nombre interminable d'imatges i sensacions úniques, d'aquelles que omplen i ajuden a carregar-te d'energia.
14 km més o menys a les cames, un altre entrenament de qualitat i una sortida amb una persona molt i molt especial.

Aquí teniu les fotos d'avui, diuen que una imatge val més que mil paraules, doncs aquí en van unes quantes:
                                                    El pont del Tren dels Llacs
Roca Regina

                                             El pont del Tren dels Llacs des del cim
                                                              El caminet
The Animal
                                                               The model (jaja)
                                                   La baixada. El Llac de Cellers
Salut i kames
















domingo, 3 de junio de 2012

Cap de setmana en familia: MONTSOR-LA FEIXA DE TERRADETS

Un cap de setmana intens i ple d'adrenalina, així es podria definir aquest primer de juny. El començavem dissabte, amb els meu cosins Mingo i Manel, amb els que vam decidir pujar a Montsor. Sortideta matinera, ja que feia una calor terrible. Passant per Pobla ens vam trobar els valents que vàren participar ahir a La Bonaigua. Felicitats a tots ells...


A lo que anavem... Sortida des de la Pobla (Argenteria) i xino xano cap a la cruïlla de Montsor... Aquell parell tiren molt, tant que es van perdre només començar (jeje), i cap amunt... El Mingo tira fort a la pujada i el Manel et destroça a la baixada, així que jo a la meva, fent de cotxe escombra, al meu ritme i a gaudir del paisatge...


Un cop a Montsor, aquest parell en 50 minuts es van plantar a dalt, jo vaig necessitar uns 10 minuts més, comencem a fer la baixada cap a Sant Miquel i despres cap a Pobla...
Sortida de dues hores aproximadament, fets un 15 km mes o menys, i la satisfacció d'haver assolit un altre entrenament de qualitat, Gràcies nois!!!

...Manel i Mingo...

Aquí us deixo l'enllaç de la sortita: http://www.endomondo.com/workouts/60476667

I avui tocava pujar a Roca Regina, amb el Fede, el Charli i el Manel, però la tromba d'aigua que aquesta passada nit havia caigut, i la disparitat de criteris alhora de marxar... em decidit fer cas al Charli i seguir-lo, no les teniem totes, però la sortida d'avui, la recordarem tota la vida...

Deixem el troncomòbil de Fede als pàrquins de Terradets, i enfilem la carretera direcció a la Font de les Bagases. Allà el Charli ens fa creuar i ens diu: "pujarem per allà, al loro, hi ha dos trams perillosos, aneu amb compte no patineu i gaudiu de la sortida". I collons si l'hem gaudit...

Comencem a enfilar la zona coneguda com "La feixa de Terradets", amb l'aigua com a principal amenaça i amb el neguit de no saber on ens portava "el guia del desfiladero", amunt i amunt, entre riure i renecs arribem a un caminet entre els matolls i les parets de terradets.
Uff, impressionant, una zona tant propera i tant desconeguda, amb el cor a 1000 i gaudint de les meravelloses vistes d'un dels llocs més macos dels que he visitat al Pallars, el Charli ens fa un stop and go... "Nois, ara aquí reposem, feu 4 fotillos i poseus això"... Cabró, portava el kit de supervivència senser... Així de macos em quedat...


El que ha passat desde aquests punt fins a la baixada us ho deixo en imatges: IMPRESSIONANT...

                                                     Charli; El guia del desfiladero
                                                    300 metres de caiguda lliure
                                                                   Lo Fede
                                                                Un servidor
                                                                     Manu
                                                    Els 4 penjats... I mai millor dit...
                                                            ...The return...
                                                                    El pas
                                                           ...La Travessia...

Al mig d'aquesta última fotografia on sembla que a la roca es faci un tall horitzontal de punta a punta i on es veu el canvi de color de la roca es per on s'ha fet la sortida d'avui. Gràcies Charli per l'experiència. Manu, ho veus com no ha plogut... Federonxs, un altre dia sense fumar...
Aquí teniu l'enllaç de la sortida d'avui: http://www.endomondo.com/workouts/60708370

La Roca Regina queda pendent, i la pujada al Sant del Bosc també...

Salut i kames.