Roca Regina. Puja, calla i espera'm a dalt.

Avui tocava anar a Roca Regina, una d'aquelles que teniem marcada al calendari i una sortida que l'hem fet conjuntament amb el Manel, conegut com "The Animal".

Sortim desde l'Alberg de Cellers, i ens dirigim als túnels de l'antiga crta. de Llimiana. Passem els túnels xino-xano, o com diria aquell trinco-tranco i arribem al punt d'inici de la ruta:

Allà creuem la carretera d'ara (C13) i enfilem el camí de la Roca Regina, pujar i pujar, per camíns estrets i corriols, a refufo del Manu, anem deixant la civilització i ens anem endinssant al bosc, gaudint de les vistes i començant a suar de valent...
Pujada trallera, amb un desnivell considerable i amb un vent emprenyador, creuem la zona dels barrancs, tot fent una petita baixada i comencem a fer una altra pujada, aquest cop fins a dalt de tot de Roca Regina, amb la satisfacció d'haver assolit un altre cim.
Des d'allà els paissatges pallaressos deixen a la retina un nombre interminable d'imatges i sensacions úniques, d'aquelles que omplen i ajuden a carregar-te d'energia.
14 km més o menys a les cames, un altre entrenament de qualitat i una sortida amb una persona molt i molt especial.

Aquí teniu les fotos d'avui, diuen que una imatge val més que mil paraules, doncs aquí en van unes quantes:
                                                    El pont del Tren dels Llacs

Roca Regina

                                             El pont del Tren dels Llacs des del cim

                                                              El caminet

The Animal

                                                               The model (jaja)

                                                   La baixada. El Llac de Cellers

Salut i kames