lunes, 28 de mayo de 2012

...Entre Nogueres...

Dissabte tocava matinar, un dia de calor i de duressa ens esperava. Sortida amb autocar cap a Pont de Montanyana, a les 06:30 hores per donar inici a la caminada entre aquest poble i el nostre. Una sortida que en principi estava marcada en 26 quilòmetres.
A les 07:15 hores escoltem les indicacions a la plaça del poble de l'organització d'on es trobaven els punts de control i les fites per anar seguint el trajecte fins arribar a casa nostra.
Cal dir, que moltíssima gent es va perdre durant la cursa, fet que ha generat una mica d'enrenou entre els participants, ho dic com a crítica constructiva, per la propera vegada, esperem que les marques estiguim més ben senyalitzades i més aprop les unes de les altres...

A les 07:30 hores, es dóna el tret de sortida, passant pel pont penjant que es troba a l'interior del poble i que creua el riu. Piano piano, els que corriem ens ubiquem a la part davantera i els caminadors van obrint-nos pas...

Amb un ritme no gairé suau, comencem a tirar una vintena de corredors, entre els que estavem el Manel i jo, els primers quilòmetres, m'incomoden bastant per què no se marcar-me un ritme i sempre vaig al ritme que em marquen els demés, i això desprès em passa factura, he d'aprendre a fer la meva als inicis.
El Toni, el Xavi Llohan i el Marc, comencen a tirar de valent, deixant-nos a una distància considerable, cosa que va fer que ens quedessim un grupillo de 7, que anavem fent, i un altre de 10 que anava trencant-se ja d'inici.

Els primers quilòmetres, fins arribar al primer avituallament líquid eren costa amunt (Coll de Bimet), i això va fer que el grup que anavem arribessim separats, cadascú amb el seu ritme, i a una distància no gaire llunyana, ja que el punt de referència visual no es perdia en cap moment.
                                        En Manel arribant al primer avituallament líquid
                                                 Dels únics llocs on el sol no picava

Aquí els grups s'havien trencat definitivament i campi qui pugui, cadascú a la seva i cadascú batallant amb si mateix, amb les condicions dels terreny i amb el "lorenzo" i la xafogor que cada cop es feia més intensa.

                                                ...sol i al meu rotllo des del km 6..
                                                       ...buscant una mica d'aigua...

En aquest punt, i com sabia que aniria sol fins a l'arribada, la música va ser la meva companyia fins al final, es un estimulant que em va molt bé per combatre la fatiga i no pensar en el que em queda, gaudir dels paissatges i del Rock n' Roll que peta als meus timpans.
Vaig començar a enfilar el camí de Claramunt, fins trobar-me al poble, sol com un mússol i sense un punt de referència... la calor començava a fer de les seves i passat el poble, vaig perdre'm en un trencall, perdent temps i cames... mig quilòmetre més o menys vaig adonar-me que havia de fer mitja volta...(merda) m'havia passat el Senyé i la Raquel, (el resultat final més igual, per a mi acabar es un premi, però collons, la senyalització, deixava molt que desitjar... en fi...).
Amb la Raquel vam canviar sensacions durant uns 500 metres. Vas bé Jose? si si..., la cama aguanta?? si, si...t'importa que continui amb la música posada...??? No no, tu a lo teu... i així va desapareixer del mapa... quina màquina... va baixar fent honor al seu cognom... fiuuuuuuu... I jo a lo meu, a trobar el meu ritme i a córrer (la veritat em vaig trobar molt bé de l'aquiles, crec que ja estic totalment recuperat, tot i que en alguna pujada vaig notar alguna punxada).

Vaig passar Eroles i enfilava la recta final amb optimisme, el temps que duia era bó, les cames aguantaven, les sensacions bones..., i així fins arribar a Claret. Carregada d'aigua a la font i cap a Tremp.

Aquest últim tram de Claret a Tremp va ser menys dur del que em pensava, suposo per què era una zona que ja havia fet i sabia el que m'esperava, un trajecte de baixada i rectes suaus, passat pel riu i entrant a Tremp per la part davantera dels bombers...
Satisfacció total a l'arribada, al meu gps, van sortir-me 25 km de trailrunning en 3:17. Aquí teniu l'enllaç de la cursa ( No està senser, falten 3 quilòmetres, el mòbil va dir prou):
http://www.endomondo.com/workouts/58588988

A l'arribada el Biel i el Blai m'esperaven al poliesportiu, segona cursa del cap de setmana, Jam Session amb aquest parell, de ben segur, que més dura que la cursa en si.


                   No podia ni obrir els ulls el tio,meritori 4rt lloc, després de 2 hores 42 minuts.
                                                           Enhorabona bèstia


Felicitar a tots els participants, sobretot al Toni, que després d'estrenar paternitat i sense gairebé temps per poder entrenar, va arribar en primer lloc acompanyat pel Xavi Llohan i del Marc poc després...

Salut i kames.