MATXICOTS POPULAR

Diumenge 16 de setembre, data marcada per la fi del Correpallars, i per la cel.lebració el cap de setmana de la Rialp Matxicots, Extrem, Marató i Popular.

No voldria començar l'entrada d'avui sense felicitar a cadascun del TrempRunners per la seva implicació en aquest esport, pel companyerisme, per aquestes ganes de fer el que ens agrada, per gaudir d'aquestes experiències úniques, que en certa manera i com diu el DR si no ens mata ens fa més forts.

Felicitats a tots TR, per haver aconseguit el trofeu a l'equip més nombrós, això diu molt. No hagués estat posible sense nosaltres, és obvi, però de ben segur no hagués estat posible sense el Sergi Farré, qui va donar el pas definitiu a que tot això fós posible, GRÀCIES RUNNERMARATHON.

Menció especial per al David Riba per haver fet una cursa espectacular a la Extrem, Chapeau, he vibrat molt amb la teva crònica, i no dubtis que m'he emocionat.
També voldria felicitar al Jaume Figuera, qui també va participar a l'Extrem i per problemes estomacals no la va poder acabar, i va finalitzar la seva aventura a Port Ainé, Chapeau per tu també.

Lògicament, i per la part que em toca felicitar al Manel Sampedro per haver fet també un temps brutal a la Marató, segueix així nen, lo teu ha estat espectacular.
I així un seguit de felicitacions a cadascun dels TR que hem participat en 5 o en 1 o en varies de les curses del Correpallars, enhorabona a tots i totes, corredors i caminadors, finishers o no... Ens mou el mateix sentiment, córrer per passar-ho bé.
Ah, merci Pipo per les fotos.

 I fins aquí l'ensabonada d'avui. Ara la mini-crónica:

A les 07:00 hores pugem amb la Silvia i el Charli cap a Rialp, objectiu Popular Matxicots. Un cop a Rialp recollida de dorsals i eterna espera fins al sortida que finalment va tenir inici a les 09:30 hores, pel maleït xip. Molt bon ambient a la cursa, i molta fresqueta!

Compte enrere 10, 9, 8...... i gas... ens vam col.locar a les primeres posicions (25 primers), amb el Charli, Lluís, Sena entre d'altres. Els primers metres van servir per fer la serp que acostuma a caracteritzar les curses de muntanya, que al final acaba posant a tothom al seu lloc.

Escàs, Caregue, Rodes, Surp i Rialp, puja baixa i torna a pujar, per camins, corriols, i asfalt; trenca-cames total,molta pedra, no vull ni pensar el que hagués patit fent la marató. Bona cursa, bon rotllo i molt bon ambient. Vam entrar a meta amb lo Charli quasi agafats de la mà, 32 i 33 respectivament en 2 hores i 20 minuts. Medalla commemorativa, líquids pel cos, i a fer-la petar amb els que l'havien acabat, amb els que havien vingut a recollir el xaleco i amb altres coneguts que havien vingut a gaudir del dia maco que ens havia acompanyat..

Fi del Correpallars, l'any vinent pel que diuen serà millor, o si més no més entretingut. Espero poder fer les curses corresponents i poder posar-me també el xaleco que molts de vosaltres teniu.

Salut i Kames i més que mai, FELICITATS TR!!!