martes, 20 de marzo de 2012

Un únic camí. Sort kodro!

                                                                  - Lo kodro -
Gairebé tots el coneixeu, jo personalment el conec fa uns vint anys, uns vint anys que han servit per llaurar una amistad d'aquelles que costa moltíssim de conservar. Han estat uns anys en els que hem compartit i viscut moments irrepetibles, en els que ens ho hem passat fantàsticament i en els que també vam viure moments difícils, moments durs, moments que per coses de la vida, ara ens toca tornar a viure.

Saps que encara que no estigui amb tu el divendres, hi seré, i el dissabte i el diumenge i tots els dies que ens queden per endavant, per riure, per plorar, per emocionar-nos... pel que sigui...

...Una persona molt especial va dir-me no fa gairé: " Al final todo acaba bien y si no, es que todavia no ha acabado"...


                                                                - L'un i l'altre -

... I el meu fill em pregunta, "Papi papi, per què kodro es el teu amic" i jo li dic, mira Blai, t'ho explicaré amb un conte, (en aquest cas es una fábula), però pel cas es el mateix: "Hi havia una vegada...

DOS AMIGOSJEAN DE LA FONTAINE

Esta historia se refiere a dos amigos verdaderos. Todo lo que era de uno era también del otro; se apreciaban, se respetaban y vivían en perfecta armonía.
Una noche, uno de los amigos despertó sobresaltado. Saltó de la cama, se vistió apresuradamente y se dirigió a la casa del otro.
Al llegar, golpeó ruidosamente y todos se despertaron. Los criados le abrieron la puerta, asustados, y él entró en la residencia.
El dueño de la casa, que lo esperaba con una bolsa de dinero en una mano y su espada en la otra, le dijo:
-Amigo mío: sé que no eres hombre de salir corriendo en plena noche sin ningún motivo. Si viniste a mi casa es porque algo grave te sucede. Si perdiste dinero en el juego, aquí tienes, tómalo...
...Y si tuviste un altercado y necesitas ayuda para enfrentar a los que te persiguen, juntos pelearemos. Ya sabes que puedes contar conmigo para todo.
El visitante respondió:
-Mucho agradezco tus generosos ofrecimientos, pero no estoy aquí por ninguno de esos motivos...
...Estaba durmiendo tranquilamente cuando soñé que estabas intranquilo y triste, que la angustia te dominaba y que me necesitabas a tu lado...
...La pesadilla me preocupó y por eso vine a tu casa a estas horas. No podía estar seguro de que te encontrabas bien y tuve que comprobarlo por mí mismo.
Así actúa un verdadero amigo. No espera que su compañero acuda a él sino que, cuando supone que algo le sucede, corre a ofrecerle su ayuda.
La amistad es eso: estar atento a las necesidades del otro y tratar de ayudar a solucionarlas, ser leal y generoso y compartir no sólo las alegrías sino también los pesares.




I si hi ha una cançó que m'identifica amb tu, es aquesta. Camins que se'n van,  que tornen, però que al final uneixen. Els nostres sempre van junts, encara que de vegades els fem sols.
Molta sort kodro, divendres anirà molt bé, no ho dubtis, ens queden molts camins per fer junts.

Avui el final del post va pintat:

SALUT I KAMES KODRO!

viernes, 9 de marzo de 2012

Ànims i força pirinencs!!

Miris on miris i parlis amb qui parlis només hi ha una cosa que preocupi avui: EL FOC. El foc que crema les nostres terres, els nostres paisatges i que ahir va fer que,la por s'apoderes de moltísima gent dels Pallars, de la Ribagorça i de l'Urgell. El puto vent va fer que el foc quedes descontrolat i que els mitjans aeris no puguessin treballar per extingir-lo. lLos bombers van treballar des de primera hora per apagar-lo i per avivar les il.lusions de tots aquells que veien perillar casa seva i que molt d'ells van tenir que ser desallotjats. Terrible, horrible, espantós, quina por.

Vaig estar in situ a Gerri, i la veritat, no tinc paraules per explicar les sensacions i les imatges que de ben segur tindré a la retina durant tota la vida.  Era esfareidor, es cremava tot super ràpid, la zona d'Arboló estava descontrolada pel vent, era horrible. Pobre gent de Baix Pallars, quina angoixa més heavy.

http://www.324.cat/noticia/1634312/pallarssobira/Els-mitjans-aeris-sincorporen-a-les-tasques-dextincio-dels-incendis-que-encara-cremen-al-Pirineu

Avui ja treballen per aire per apagar el foc del pirineu. Des d'aquí us envio molts ànims, als que treballen als focs (bombers, serveis sanitaris, mossos i veïns en general) i sobretot a les families que per desgràcia esteu vivint amb angoixa aquestes hores tan preocupants!

Molta força a tots.

Si us plau que pari el vent!

martes, 6 de marzo de 2012

Serà una bona temporada.

Ara farà cosa d'un mes que vaig tornar a agafar la bici per pedalar com l'any anterior, amb la varietat que aquest any combinaré les sortides de btt, per muntanya i per carretera, amb sortides de running per pista i per alquitrà, amb alguna que altra sortida a peu per les mountains del Pallars (com la de les carenes al mes d'abril).
Mica en mica anem agafant la forma optima per fer sortides de btt curtes, estem en plena pretemporada, cosa que fa que sigui optimista de cara a les sortides de cap de setmana que farem amb Manel, Charli, Angel, Tonet, Javi, Albert n' Co...!; la de diumenge me la vaig perdre, però de ben segur que n'hi hauran moltes més!!!. Va ser un diumenge ple de punxades i de pocs quilòmetres segons m'han dit, però una sortida divertida amb bons amics.

Aquest dilluns vaig decidir anar a Pobla per carretera, amb el puto vent de cara, que va fer que el moc el tingues penjant una bona estona, i el fred es coles per tot arreu, però finalment vaig poder completar una sortida de 32.99 km.
Aquí teniu l'enllaç:  http://www.endomondo.com/workouts/40691945



On no m'acabo de trobar com esperava es a les sortides a peu. Tot i que acabo fent rutes de 10, 12, 15 quilòmetres, no m'acabo de trobar còmode, suposo que per la falta de ritme i per la falta de temps per poder sortir com jo voldria. La d'avui ha estat una sortida suau, per estirar cames, tampoc no volia forçar la màquina, i no volia apretar molt, ja que demà tinc pensat anar a Llimiana amb la bike, aviam com anirà, d'uns 8 quilòmetres aproximadament.
Aquí teniu l'enllaç d'avui:  http://www.endomondo.com/workouts/40844799



No voldria acomiadar l'entrada d'avui sense donar el meu suport a l'Edu, que ha tornat a recauré d'una lesió anterior, que ja va fer que no pugues practicar allò que tant li agrada que es el RUNNING.
Animo edunonstop seguro que con la constancia que tienes en dos semanas estas trotando por estas contradas.

Salut i cames

jueves, 1 de marzo de 2012

Sortir amb bici amb la gent que estimes no té preu!!

Ja es pot donar per iniciada la temporada betetera. Dilluns 24 km, dimarts 35 km (volteta als massos), ahir una sessió suau de running, super suau (jeje), amb parada obligatòria per força major, i avui, sortideta amb Manel.


El tio diu, no importa la quantitat de quilòmetres que arribis a fer, sinó la qualitat dels que li fots a les cames. I la veritat, no li falta raó. Feta una volta pels voltants de Tremp, amb asfalt, pista, pujades duríssimes, amb trialera de pedra inclosa i parada obligatòria a l'arribada per fer el cafetonet de rigor!!

Aquest es l'enllaç de la sortida d'avui: Endomondo Andando en bicicleta de montaña Workout: amb un dia fantàstic, de sol, sense vent, i sense fred i amb moltes ganes de pedalar... tantes que demà faré una altra sortida curta i agraïda en boníssima companyia.



Salut i cames

lunes, 27 de febrero de 2012

La música m'ajuda - Temporada Btt començada

La música m'ajuda a posar-me les piles, a marcar ritmes i a desconnectar abans, durant i despres de les pedalades o de les sortides a peu. Això si, música trallera, com els grans Iron Maiden. Run to the hills!!!




Avançada definitivament la temporada btt, l'any passat vaig començar-la a finals de març i aquest any,  despres de tenir la bicicleta aparcada al garatge practicament dos mesos i mig, aquest febrer,  m'he tret la mandra de sobre i m'he abrigat (cosa que no m'agrada) per sortir amb la bici; avui he passat fins i tot calor!. La veritat es que m'he trobat molt cómode a sobre de la bici, suposo que les sortidetes de running han ajudat a mantenir la forma.



Aquí us deixo de la sortida d'avui, que de tant en tant lo GPS falla una mica (és de móbil), però es el que hi ha. Com deia la meva iaia: A falta de pan buenas son tortas.!!!

http://www.endomondo.com/workouts/39661693.

A veure si agafem el ritme poquet a poquet!

Salut i cames.

martes, 21 de febrero de 2012

3 anys d'una cursa irrepetible!

Avui el peque de la casa fa 3 anys. 3 anys plens de joia, d'alegria, de neguits, de felicitat, de pors, de nits interminables sense dormir, de dies curts i plens d'intensitat, de dies plens d'amor, on l'estima cada dia s'ha fet més forta i l'alegria per viure encara es més viva.



Quan vam conéixer la noticia de que el Blai vindria al món, el meu pare estava agonitzant en la vida pel càncer que se'l va endur, i la veritat que al principi l'embaràs, tot i ser una notícia fantàstica no va ser cel.lebrada com calia.

Va passar el temps i l'embaràs i el naixement va omplir de joia i de felicitat la familia, que va quedar copsada per la mort del meu pare, i des d'aleshores, el dia a dia amb el Blai es d'allò més intens que una cursa de muntanya o una carrera de llarga distància.

La vida de vegades et dona cops difícils d'encaixar, però amb un nen com el Blai, que amb la seva mirada i la seva rialla fa que el dia a dia sigui més fàcil de passar i la vida sigui super divertida!!


Felicitats petitó, ets el millor que ha passat mai per la meva vida (i que ningú s'ho prengui malament, jejeje) però es així.


Salut i cames.

viernes, 17 de febrero de 2012

Per fi el bon temps!

Ueee!

Despres de passar dies amb l'onada de fred siberià, comença el bon temps, i per fi amb Btt per començar la temporada. Una volta dura però molt i molt agraïda, despres de tant dies sense agafar-la. Pujada a Santa Engràcia i volta per Salas. Que bé que vaig trobar-me, suposo que els entrenaments de running han ajudat una mica a l'estat físic.


Avui volta de running pel Camí de Palau per estirar cames, 10 km a un ritme suau per estirar cames.
Amb videos de motivació com el que us deixo es difícil no sortir a córrer o a donar un tomb amb bici.
Ara si, comença la temporada pura i dura, no es que no m'agradi córrer amb fred, de fet he sortit practicament tot l'hivern 3 o 4 cops per setmana, però la bici, la veritat, la tenia aparcada, aquí tot fa pujada o baixada, i les baixades amb fred... buff, admiro a tots aquelles amants de l'esport del ciclisme en general que surten cada dia, desafiant el vent, el fred i la pluja, jo de moment no tinc pebrots a sortir amb el temps que feia, sóc més de caloreta. Això si, no descarto un entrenament betetero pel proper hivern per no perdre la forma.


Salut i cames.