MITJA DE GRANOLLERS '13

Ara fa 5 mesos, vaig proposar-me el repte de fer la Mitja de Granollers. La mitja més important d'Espanya, la que més gent porta i el motiu era poder fer-la amb dignitat. Com ja sabeu, son molts els motius que em lliguen a Granollers, vaig estudiar a un pas d'aquí, vaig viure un estiu quan era jove i practicament un any mig ja de grandet. A part de fer-la amb dignitat, l'altre motiu era fer-la per la meva germana, una lluitadora nata, que mai dona el seu braç a torcer, lluita més que ningú, qui sap si una altra persona ho hagués fet com ho està fent ella, molts ja sabeu la història (post trencavides-trencacames). I com no podia ser d'una altra manera, la familia ens vam volcar en l'event. En Sergi, la Sònia i ma cunyat (Juli), van fer el quart de la mitja, jo la de 21, la Montse, el Blai, ma mare i ella la van fer d'una altra manera, però tots fent pinya, un gran equip la meva familia.

Força Nena

La cursa en si, pel que fa a sensacions no em va anar molt bé, no em vaig trobar còmode en cap moment cursa, molt de vent i fred al principi i molta calor al final, total, 1 hora 35 minuts 36 segons, entrant en la posició 2117 de 12500 participants, no vaig poder baixar el temps com pensava que ho faria, però no passa res, el motiu i l'objectiu estaven més que complerts.
Els temps per trams van ser 22 minuts als 5km, 45 m als 10km, 1 hora 8 als 15 km i 1 hora 31 als 20km. No està malament per això.

Just abans del tret de sortida amb en Manel

Vaig pecar de canalet, quan vaig inscriurem a la cursa, allà a l'octubre, no sabia res de calaixos, de temps, ni res per l'estil, tot plegat començava aleshores a fer-ho, i es clar, vaig sortir amb el mogollon, però ben acompanyat de ma cosí Manel, que per cert, va fer un carreron. La resta de la cursa, vaig intentar agafar el ritme bo, que no va arribar mai, vaig intentar agafar el globus d'1 hora 30 minuts, ni veure'l, vaig córrer sol tota la cursa, no em vaig poder agafar a cap grup, i els últims 4 km, es van fer llarguíssims, fatigat, però això si, amb la gent que animava volcada amb els corredors, semblavem ciclistes pujant el tourmalet, o l'Angliru, brutal, molt a sobre nostre, fent estret el carrer, cridant-nos pel nom, per Tremp, tots ells em van portar en volandes al final. Casi a meta vaig veure la Montse, el Blai, el Sergi, les Sonies, i el Juli, puny a l'aire, última empenta i meta. Per mi, mal crono, però com he dit, no era el dia, no se per què però sabia que seria així. Podria posar alguna excusa, però no ho faré, no toca. Ara les vistes posades en la mitja de Balaguer i la mitja de Cambrils, no vull deixar de pensar que en GRAN objectiu es la Marató de Barcelona.

No voldria acabar el post sense felicitar a tots i cadascun dels corredors dels TrempRunners que varem participar ahir, una marea groga que va envair els carrers de Granollers, i que van gaudir d'aquest espectacle, dins i fora.

Una petita porció d'un gran pastís

Ara a recuperar, i a entrenar de valent, estem a un mes i escaix de la Marató de Barcelona, l'OBJECTIU.

Aquí us deixo unes quantes fotos del finde a Granollers:

Recollida de dorsals i obsequis. Quin lio

A mig quilòmetre de meta. Go Go Go

L'elegància del Manel. Gran cursa cosinet.

El trio Calatraba. Sònia, Sergi i Juli. Quina estrena TR

Fa 12 anys la mitja era d'anar i tornar, i la gent vol que sigui així altre cop, m'hagues agradat creuar-me amb els guanyadors i animar-los. Brutal aquesta foto. El Sergi Farré la va córrer al 2000 i també el va animar.

Salut i kames. Fins la propera !!!!!!!!!!!!

MITJA DE SITGES '13

Dorsal número 1997

Aquest finde tocava fer una altra mitja, la meva segona, objectiu, fer un entrenament de qualitat encarat a la marató de Bcn, intentar baixar la marca de Mollerussa i sobretot, passar un finde en familia i amb bons amics!
Un cop a Sitges, visita de rigor a la platja abans d'anar cap a l'hotel, dinaret a peu de mar i a fer jugar una estona al xic que ja volia fer la seva primera capbusada al mar.

Tarda de platja al gener

Després direcció a l'hotel i merescuda tarda de relax abans de trobar-nos amb la resta de TrempRunners, passejada per la ciutat més cara del país, i direcció un altre cop cap a l'hotel per sopar i descansar.

Això es vida, com s'ho van passar

A l'endemà esmorzar amb el Jordi Badia, i cafetonet amb ma cosí Manel, abans d'empendre la meva segona aventura en aquesta distància. Dona gust estar envoltat de gent que sap on va i que t'aconsellen en tot moment i et fan tocar de peus a terra. Molta gent pels carrers i molts corredors, aproximadament 2500, d'entre els que hi havia en Xavier Bonastre i l'Arcadi de TV3.

Abans de la sortida, compartir opinions amb tots els TR que vam participar, Manel, Jordi, Vikingo i Seseras. Després cadascú al sey calaix.  La meva intenció era la de seguir el globus de 1 hora 40 minuts, però res d'axò, mal col.locats amb el Manel i un cop donen el tret de sortida, cames ajudeu-me per seguir els globus que ni es veia. Al principi els dos junts i després cadascú al ritme que anava més cómode.
Amb temps de 4'40, fem el primer tomb al circuit urbà de Sitges, completo aquest amb molt bon temps i bones sensacions.

Després vaig ser bastant conservador, vaig marcar temps similars al quilòmetre, on vaig arribar a l'alçada del Jordi Badia, que havia sortit amb el globus d'1 hora 35 m.,  amb el que vam compartir un parell de quilòmetres fins arribar al 18, on el vaig deixar una mica enrere (per què va voler, jeje) i on vam entrar callejeant per la ciutat, amb la gent animant, semblavem braus pel carrer Estafeta de Pamplona. Hi havia gent de Tremp cridant-nos i empenyent-nos, que havien fet la de 10, i molta gent cridant força Tremp, visca el Pallars, ajudant-nos a arribar al final.

A la recta de meta, la Montse i el Blai donant-me l'últim alé, sprint final i arribada a meta. Pensava que havia fet menys d'1 35, però al final el crono el vaig parar a 1.35.04, arribant el 670 de 2407 arribats.
Bones sensacions, molt bones, vaig trobar-me molt còmode i vaig acabar-la bastant senser. Nembe. Supersatifet del resultat, els entrenos estant donant el seu fruit.

Arrbant a meta, sprint final

Felicitar al Manel, al Jordi, al Vikingo i al Seseras per la seva cursa, espectaculars, cadascú amb els seus objectius complerts, i també a la Sònia, karina i Prio, que va fer la de 10. I per suposat als que ens van acompanyar (Gemma, i els meus), fent d'aquest cap de setmana un d'aquells per recordar.

Aquí us deixo unes quantes fotos de finde en general.

De passeig per la gay-city

Amb la familia vikinga al complert

Sònia, Manel, Jordi a l'arribada

Com la de Copenaghe però a casa nostra

Ara descans i recuperació, demà sortida amb Charli per estirar cames i recuperar sensacions i dimecres sortida amb lo doctore, no se pas quina en vol fer la bèstia.

La propera la de Granollers, aquesta si que si, moltes ganes en tinc que arribi el dia.

Au Salut i kames.

Entreno Marató Bcn '13

Ja hem començat, ja està aquí, ja no podem parar, la marató de Bcn 2013 a la cantonada, i la preparació en marxa.
Després de dos mesos agafant el to de l'asfalt, i de carregar les cames de quilòmetres, hem anat posant tirades llargues al cos i al cap, i per acabar l'any 2012 vam fer una última sortida amb l'Alvaro, quin tio, quina constància. Pujada a Sant Adrià i 3 més de regal, total sortida 22.

Amb l'Alvaro, en plena pujada

L'endemà tocava la Sansi de Tremp, o la cursa dels nassos, en un trajecte nocturn per la city completant 6 km a un bon ritme en 22 minuts, el resultat es lo de menys, l'important era acabar l'any en bona companyia, GRAN FAMILIA AQUESTA DELS TREMPRUNNERS!!

Per cert el Blai va fer la seva primera Sansi, amb la mami, molt bé xic, estàs fet una fera!!!!

Ho Ho Ho

Durant la setmana han caigut 3 entrenaments, dimarts, sortida de 10 per asfalt, sol com un mussol, i dijous sortida nocturna per Tremp amb boira i fred, completant una altra de 10 amb series i escales, i petadíssim.

Avui, amb lo Charli, voliem fer una llarga, jo amb lo meu entreno i ell amb el seu, m'explico. El meu es assimilar quilometratge llarg amb sortides de 20, 22, 25, 28... per tenir el cos arreglat a la batzacada de la marató, i el seu per fer el mateix que jo però amb el carro, quan mireu les fotos ho entendreu. I així ha estat, sortida de Pobla, fugint de la boira de casa nostra i cap a Aramunt, a un bon ritme, amb un dia preciós, i tornada cap a Pobla, passant pel Pont de Claverol i arrodonint la sortida per l'area, lo carrer Doran (el del riba), i altres fent un total de 21 km en 1 hora 49 minuts. He acabat senser, bastant senser, amb la sensació de poder fer-ne uns quants més. El Charli, no ha acabat tan senser, de fet no m'estranya, està com un llum, fer la marató amb carro, Juls i Biel. Si l'acaba Chapeau i si no l'acaba encara més motiu per estar orgullos. Quan acabavem la sortida d'avui ens hem trobat al Vikingo i al Doctor, on devien anar aquest parell, quina por!!!

El diumenge vinent, 13 de gener Mitja Marató de Sitges. Un altre entreno de qualitat segur. Ja us explicaré!!!

La sortida en imatges.

La boira a Tremp

Pujant a Aramunt

El duo sacapuntas

Per Aramunt

Mi carro me lo robaron

Aramunt vell allà dalt

Diumenge descans i dilluns una de 16 per començar la setmana i carregar piles per la mitja de Sitges

Salut i kames i Feliç 2013

TRENCAVIDES -TRENCACAMES

Ara farà vint anys que vas patir un enrenou, una lesió que per molts de nosaltres, ens hagués fet abandonar en la cursa de la vida, i que per un motiu un altre, vas sobreposar-te i decidir continuar i disfrutar de la carrera sense mirar enrera i intentar arribar a la meta amb tot el que això suposava.

                                                           No et cansis mai de lluitar!!!

No han estat uns quilòmetres fàcils, la cursa està plena de corves, de desnivells, de rampes duríssimes, de baixades i rectes interminables, en les que de vegades t'aturaves dient ja n'hi ha prou, i en les que de vegades continuaves endavant amb una força digna d'admirar.
Els que et coneixem sabem que aquesta cursa es més dura que una de veritat i que es única, que dia a dia, quilòmetre a quilòmetre estas lluitant de valent, posant tot el que tens i més, i en la que no deixarem d'estar al teu costat, en lo bó i en lo dolent, animant fins a la fi, per què no et mereixes una altra cosa que no sigui estar al teu costat, simplement per què t'estimem.

En un parell de mesos, aquesta dura i interminable cursa acabarà, segur que ens invadiran emocions terribles, moments irrepetibles, patiments constants i alegries sobtades, de ben segur que mirarem enrere i ens en riurem de tot plegat. Fins aleshores, aquí estarem, animant fins a que creuis la meta. Aquesta si que serà una gran victoria. I quan l'hagis creuat i hagis vençut, continuarem amb tu com fins ara, per què d'aquestes curses n'hi ha moltes, però de sofertes i vençudes com aquesta no n'hi ha cap.

Avui diumenge, a casa teva es cel.lebrava la Trencacames,(- ja saps que ens ha anat del canto d'un euro per no fer-la, però finalment aquí estem)-, aquesta cursa solidària amb fons benèfic pel càncer, i en especial per un noi amb leucèmia, amb el que aquesta malaltia s'està cebant, o sigui que a córrer s'ha dit, ni fred ni punyetes!

Aquesta cursa de muntanya de 15 quilòmetres ha estat cargada d'emocions, per tot el que significava fer-la, el circuït en si, ha estat tipus cross comarcal, amb pujades i baixades constants, amb el que et creuaves amb els corredors capdavanters, fent honor al nom que dóna la cursa, i amb un fred que pela, completada en 1 hora 19 minuts i en la posició 136 de 400 (n'hi havia més de participants, però al final em sembla que només em acabat aquests, no se pas perquè).
Les sensacions no han estat bones, no m'he trobat bé fins al quilòmetre 10, no agafava el ritme, i no tirava com creia que ho faria, i a partir d'aquí, m'he deixat anar fins arribar a meta.
Allà, teoricament m'esperava la family, però es pensaven que la faria amb 1 hora 30, i han arribat 5 minuts tard, n'hi ha un fart!

Juli, Montse i Blai (Pelats de fred)

 

 Això si és una victòria.

 

 

No voldria acabar el post d'avui sense fer menció a la primera cursa que va fer el petit, el diumenge passat a Isona, no tenia moltes ganes, em sembla que no la volia fer, però amb una mica d'esforç i empenta de la mare, ja es finisher, i la mami també!

 

                                                      No vull córrer que fa fred, grrrrrrr!!

Descansant de l'esforç!

 

 

Salut i kames!

IMPOSIBLE - REALITAT. MARATÓ BCN 2013.

Ara fa uns mesos, farà 3 o 4 posts, em marcava com a objectiu prioritari la Mitjà Marató per excel.lència, la mitja de Granollers, tenia per davant 5 mesos i pico, per entrenar i fer quilòmetres per poder arribar en plenes condicions al 3 de febrer.
Pel camí han caigut entrenos diversos, sèries, sortides sol i acompanyat i un parell de curses, la mitja de Mollerussa, en la que vaig quedar-me boca-badat del resultat i el tast de la mitja de Granollers, que no em va deixar indiferent pel resultat i per les sensacions.
Es a dir, que l'objectiu de fer la mitja de Granollers, en principi l'assoliré bé, no se si amb el mateix temps però segur que rondaré l'1hora 35 minuts, la resta serà un regal com sempre.

Al gra! En Charli, cap davanter en l'impuls de la SAM de Tremp, gran amic i millor persona, engrescador i trenca-reptes constant..., en la vida i en l'esport, va i envia un mail a Zurich (patrocinador de la marató de barna l'any vinent) i li responen amb un " ets un afortunat, has estat inscrit gratuïtament a la Marató", collons, quina sort té el tio, o no! i va i m'ho explica. Fins aquí tot correcte, però com es un puta!...
 - Vinga va Pepe, apuntat, vinga va, fem-la, vinga va, i vinga va! Marató marató marató... quin tio... el tenia com el dimoniet al costat de l'oïda tot el dia... blablabla...
- Mira, com que tinc Zurich, faré el que tú, envio el mail i si em contesten el mateix hi vaig.
I patapam, un altre afortunat, no? Sembla ser que si ets de Zurich toca sempre, il.lús!; - o sigui que ja ho sabeu, vaig jugar amb foc i ara m'he cremat!, amb gust per això, però m'he cremat.

O sigui que vaig començar amb el repte d'una mitja i ara de morros a una MARATÓ, buf, buf i buf.

Tinc moltes ganes, tinc molt neguit, he llegit i llegiré molt de la marató, he vist videos, he mirat entrenaments, començo de fet a portar-ne un en marxa; he parlat amb els que l'han fet i amb els que no, uns em feliciten per la inscripció altres em diuen que estic boig,  i la conclusió es, ves-hi, córre-la i disfruta-la, es una experiència única, no te n'empenediras.

Els qui l'han fet, que en son molts, però que no conec a tants, poso d'exemple al Felip (que en fará 25 en aquesta, si si, 25 maratons el tio, quina màquina) m'ha explicat que es una cosa única, diferent a tot, que hi vagi i la disfruti; amb ma cosí Manel, que n'ha fet 3 o 4, amb el que tenim un café pendent per acabar de parlar-ho, ja m'ha fet una "avanzadilla",  amb el mateix Charli, que fa 5 anys va fer una marató al desert i que en diferent manera va gaudir-la sobre la sorra, amb en Manu que ja n'ha fet alguna de muntanya... Em queda compartir opinions i demanar "consell" al Doctor i al Sergi, que ja en porta una pila d'elles...

http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=web&cd=3&cad=rja&ved=0CDAQtwIwAg&url=http%3A%2F%2Fwww.tv3.cat%2Fvideos%2F2941150&ei=c--bUNKwNcTitQbSqYH4DA&usg=AFQjCNGyUqplOhhn3fDBmvsi53QilD5l8w

Comença el compte enrere 4 mesos i 8 dies. Seran llargs però segur que no tant com 42.195! Casi na!

http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=web&cd=1&cad=rja&ved=0CCEQFjAA&url=http%3A%2F%2Fes.wikipedia.org%2Fwiki%2FMarat%25C3%25B3n&ei=xe6bUNylC_PR4QT3wICgBA&usg=AFQjCNGpkVOhwH9W6KrafrqN7KumF20gmg

Salut i kames!

EL TAST DE GRANOLLERS. 10 KM EN FAMILIA

Cap de setmana cap a la capital del Vallés Oriental, per fer amb el cunyat i el nebot, el tast de la mitja, una cursa de 10 km per anar agafant la forma i per tastar el que serà la part final de la mitja del febrer.

Amb lo Juli i el Sergi, matinem una mica, per anar a fer un esmorzaret i compartir opinions del que teniem intencions de fer en el dia d'avui, es a dir, que coneixent-los, a les 08:00 en peus per fer la cursa a les 10:30 hores.
Escalfament a La Garriga amb aquest parell, que ni ha un fart per aguantar-los però que son un fart de riure constant.

 

 Abans de la sortida, ànims i nervis i un fins ara i que vagi bé... Tret de sortida als 2150+/- corredors i cursa rapidíssima.

 

 A un ritme de 3'50" fins al quilòmetre 3, i flipant de lo ràpid que anava la cursa, per moments pensava que arribaria amb 35 (il.lús), però cap al quilòmetre 4 he agafat un ritme bó, de 4'10", que no he deixat fins a creuar la linea de meta.
Primera cursa de 10 per asfalt, primera cursa fora de terres lleidatanes, i el llistó alt per la propera, he arribat bé de cames, de cap i de cardio, estic satisfet, els entrenaments han donat el seu fruit.

L'arribada, 41:06

La cursa ha anat així: http://resultats.championchip.cat/resultat/individual/eid/190/p/256

El trajecte: La Garriga - Granollers

 

                                                    Que bé que ens ho em passat, quin trio!

PD: Això va per tu Sergi, si un entrena, arriba bé, si entrena bé, arriben els resultats, si no entrenes arribes com avui, fós i a punt de plegar a mitja cursa, o sigui que posa't les piles que ningú regala res... (jejejeje), si no fós per ...  el teu pare fa un tiempazo avui!!!

Salut, Kames i fins la propera... ja tenim 2 TrempRunners més al sac!!!

LA PRIMERA MITJA. MOLLERUSSA

Uns quants de molts

Diumenge 21 d'octubre, dia gris, plujós, i després d'un dissabte horrible d'aigua i mal temps, tocava baixar a Mollerussa per estrenar-me en una mitja d'asfalt... Collons quina estrena!!!!

Amb lo Felip, el X.Llohan i el Vicent vam anar fent via per la carretera, que semblava més un riu que cap altra cosa, seguits del David, amb els hereus i el fotograf Torra.
Per sorpresa de tots i molt grata, ni una gota d'aigua, menys mal no se pas com hagués anat amb la que havia caigut....

Un cop a la city, recollida de dorsals, trobada amb l'Alex que ens esperava allà amb la family, una bona colla de Tremp runners a la mitja, els Vikings com sempre al seu aire (jeje) ...  i a escalfar una mica abans de donar el tret de sortida.
Durant l'escalfament cadascú anava a la seva, concentració, estiraments, carreres continues,riures que no en faltin.. i una pregunta que em rondava pel cap desde la baixada a la capital del Pla, com anirà?
La veritat no les tenia totes, era la meva estrena en asfalt, no sabia ben bé quin seria el ritme a portar, tenia en ment fer 1 hora 45 minuts, amb això em donava per satisfet, havia entrenat a un ritme de 5, de vegades de 4'40", i amb l'Alex haviem pensat d'anar amb aquest globus, però res de res... 5 i acció!

Els vikings, a l'esquerra, gas i adéu

Tret de sortida, alguna caiguda davant nostre, i a posicionar-nos amb l'Alex i el David (que anava d'entreno el tio), i al costat de de 4'40", fins deixar la ciutat. Força cómode als primers quilòmetres, a un ritme de 4:35 vai anar fent força bé, fins arribar als 10 que vaig completar-los amb 45:28, buah... quin ritme, per mi massa fort potser, toca afluixar?, o potser aguntar? o potser apretar?.
Vaig mirar enrere i l'Alex no hi era, jo ja havia passat el globus d'1 hora 40, i també havia perdut de vista al David, que anava fent sèries com un boig quilòmetres amunt i quilòmetre avall, quin animal.
Com que anava sol, amb la música i amb un ritme cómode, sorprés fins i tot lo bé que em trobava, vaig completar els 15 en 1 hora 9 minuts, i vaig veure a prop l'objectiu. Avituallament amb gel, que va anar força bé i a tirar, amb lo vent en contra i perdut entre dos mons, amb el dit del peu sagnant, que semblava que xafava tolls. I fins que al 17,5 vai divisar al Dr. a 500 metres, i d'allà fins al final amb ell, em va esperar, em va fer patir el cabró, em va emocionar: "va Pepe que pots, va que baixes de l'objectiu, reserva ara a la pujada, recupera a la baixada, vinga va Pepe 500 metres ara baixada ja hi som, vull que sprintis ara, apreta... Joder, meta, 1:39 quin subidon (178 de 540).

 La veritat es que sense l'ajuda final del David no se pas si hagués baixat de l'1 40, però em va apretar i vai respondre bé, quan un va al límit, no sap com el cos respon, i en aquest cas em va respondre bé. - Dies enrere, amb el mateix David, parlavem que podia arribar a fer el temps amb el que vaig arribar, em diu que sóc conservador, que no confio en les meves possibilitats, i realment vaig quedar-me força sorprés. Merci David, de ben segur que no hagués aconseguit la fita sense aquests quilòmetres finals, em vas destrossar... i tu d'entreno, ja et val. Ets gran Dr. per dins i per fora, es un privilegi compartir moments com aquest amb tu, ja t'ho vaig dir em vaig emocionar, merci. Un plaer com sempre.

La resta de Tremprunners van fer un paper enorme, uns amb els objectius complerts, altres amb objectius inimaginables, altres amb la satisfacció d'haver acabat tot i el patiment, altres amb un patiment per no anar per lesió, i en general un sentiment que ens mou, córrer per passar-nos-ho bé! Gràcies a tots.

La marxa va anar així: http://www.endomondo.com/workouts/101836977,.
La classificació així: http://www.amollerussa.com/public/248/file/Classificacions/Resultats%20mitja%202012.pdf,

La cursa en fotos així:

Amb l'Alex, va tenir un mal dia

Amb l'alé del David, sprintant

Arribant a meta, aprentant les dents

Amb el David, el dimoniet dels últims quilòmetres, i amb l'encant de l'Arlet!

Anècdota de la jornada: Al quilòmetre 4 aproximadament, se m'acosta el David i em diu: " Has vist el paio de davant? el tio corria sense sabates, amb uns peus similars als del Bigfoot, i a un ritme bastant bó. Amb el que ens preocupem molts pel calçat i aquest sense res a la sola, Chapeau.

PD: Ni ha un que s'ho va perdre, però que ens va acompanyar igualment, Álvaro, una llàstima que no vinguéssis, a la propera de ben segur que ens retrovem, recuperat de l'espatlla.A l'Oscar Baez ni veure'l, va fort aquest!

 Salut i Kames, i ara a pel Tast de Granollers. Felicitats als TrempsRunners, una vegada més espectaculars.