lunes, 28 de mayo de 2012

...Entre Nogueres...

Dissabte tocava matinar, un dia de calor i de duressa ens esperava. Sortida amb autocar cap a Pont de Montanyana, a les 06:30 hores per donar inici a la caminada entre aquest poble i el nostre. Una sortida que en principi estava marcada en 26 quilòmetres.
A les 07:15 hores escoltem les indicacions a la plaça del poble de l'organització d'on es trobaven els punts de control i les fites per anar seguint el trajecte fins arribar a casa nostra.
Cal dir, que moltíssima gent es va perdre durant la cursa, fet que ha generat una mica d'enrenou entre els participants, ho dic com a crítica constructiva, per la propera vegada, esperem que les marques estiguim més ben senyalitzades i més aprop les unes de les altres...

A les 07:30 hores, es dóna el tret de sortida, passant pel pont penjant que es troba a l'interior del poble i que creua el riu. Piano piano, els que corriem ens ubiquem a la part davantera i els caminadors van obrint-nos pas...

Amb un ritme no gairé suau, comencem a tirar una vintena de corredors, entre els que estavem el Manel i jo, els primers quilòmetres, m'incomoden bastant per què no se marcar-me un ritme i sempre vaig al ritme que em marquen els demés, i això desprès em passa factura, he d'aprendre a fer la meva als inicis.
El Toni, el Xavi Llohan i el Marc, comencen a tirar de valent, deixant-nos a una distància considerable, cosa que va fer que ens quedessim un grupillo de 7, que anavem fent, i un altre de 10 que anava trencant-se ja d'inici.

Els primers quilòmetres, fins arribar al primer avituallament líquid eren costa amunt (Coll de Bimet), i això va fer que el grup que anavem arribessim separats, cadascú amb el seu ritme, i a una distància no gaire llunyana, ja que el punt de referència visual no es perdia en cap moment.
                                        En Manel arribant al primer avituallament líquid
                                                 Dels únics llocs on el sol no picava

Aquí els grups s'havien trencat definitivament i campi qui pugui, cadascú a la seva i cadascú batallant amb si mateix, amb les condicions dels terreny i amb el "lorenzo" i la xafogor que cada cop es feia més intensa.

                                                ...sol i al meu rotllo des del km 6..
                                                       ...buscant una mica d'aigua...

En aquest punt, i com sabia que aniria sol fins a l'arribada, la música va ser la meva companyia fins al final, es un estimulant que em va molt bé per combatre la fatiga i no pensar en el que em queda, gaudir dels paissatges i del Rock n' Roll que peta als meus timpans.
Vaig començar a enfilar el camí de Claramunt, fins trobar-me al poble, sol com un mússol i sense un punt de referència... la calor començava a fer de les seves i passat el poble, vaig perdre'm en un trencall, perdent temps i cames... mig quilòmetre més o menys vaig adonar-me que havia de fer mitja volta...(merda) m'havia passat el Senyé i la Raquel, (el resultat final més igual, per a mi acabar es un premi, però collons, la senyalització, deixava molt que desitjar... en fi...).
Amb la Raquel vam canviar sensacions durant uns 500 metres. Vas bé Jose? si si..., la cama aguanta?? si, si...t'importa que continui amb la música posada...??? No no, tu a lo teu... i així va desapareixer del mapa... quina màquina... va baixar fent honor al seu cognom... fiuuuuuuu... I jo a lo meu, a trobar el meu ritme i a córrer (la veritat em vaig trobar molt bé de l'aquiles, crec que ja estic totalment recuperat, tot i que en alguna pujada vaig notar alguna punxada).

Vaig passar Eroles i enfilava la recta final amb optimisme, el temps que duia era bó, les cames aguantaven, les sensacions bones..., i així fins arribar a Claret. Carregada d'aigua a la font i cap a Tremp.

Aquest últim tram de Claret a Tremp va ser menys dur del que em pensava, suposo per què era una zona que ja havia fet i sabia el que m'esperava, un trajecte de baixada i rectes suaus, passat pel riu i entrant a Tremp per la part davantera dels bombers...
Satisfacció total a l'arribada, al meu gps, van sortir-me 25 km de trailrunning en 3:17. Aquí teniu l'enllaç de la cursa ( No està senser, falten 3 quilòmetres, el mòbil va dir prou):
http://www.endomondo.com/workouts/58588988

A l'arribada el Biel i el Blai m'esperaven al poliesportiu, segona cursa del cap de setmana, Jam Session amb aquest parell, de ben segur, que més dura que la cursa en si.


                   No podia ni obrir els ulls el tio,meritori 4rt lloc, després de 2 hores 42 minuts.
                                                           Enhorabona bèstia


Felicitar a tots els participants, sobretot al Toni, que després d'estrenar paternitat i sense gairebé temps per poder entrenar, va arribar en primer lloc acompanyat pel Xavi Llohan i del Marc poc després...

Salut i kames.

miércoles, 23 de mayo de 2012

Al mal temps, bona cara...

Des de l'entrada a les carenes no havia tornat a escriure res, i motius no me'n faltaven, però entre una cosa i una altra, no he pogut, moments díficils de la vida de vegades t'impedeixen fer el que vols o el que t'agrada. Mica en mica anirem agafant el to. Això espero...La vida es així.

Malgrat tot lo dolent...no he deixat de fer allò que m'agrada, que es l'esport, i com que tenim aquí mateix la Caminada "entre nogueres", de Pont de Montanyana a Tremp (Claramunt, Eroles, Claret i Tremp), el proper dissabte 26 de maig, juntament amb el Manel,(Charlie s'ha cagat... jajajaja), farem la segona de l'any, i he anat fent algun que altre entreno per no perdre la forma i per recuperar-me plenament de l'aquiles, a veure com anirà, físicament em trobo bé i crec que recuperat.


                                                   Pujada de Claramunt a Pleta-verda
                                                                       Claramunt


Una d'elles va ser la de comportes de l'altre dia, la que vaig aprofitar per fer unes fotillos que el paissatge s'ho valia.


                                                                       ...Llibertat...

No voldria tancar l'entrada d'avui sense comentar-vos la noticia del dia, una bonauna bona notícia, dins de totes les dolentes, doncs ja va bé que ens vagin alegrant una mica que va molt bé, però no us ho comentaré, si voleu saber que es, mireu lo blog del Charlie, campbasepallars.blogspot.com , i comproveu-lo vosaltres mateixos.... Fantàstica notícia, permeteu-me ser egoista, em fas molt feliç Charli!!


                                                               (un robado, jajajaja)



Salut i cames!

martes, 1 de mayo de 2012

... CARENES...VALL FOSCA...

Avui no us parlaré intensament de les carenes, per què molts de vosaltres ja sabeu com va anar... acabades i lesionades... Us deixo unes quantes fotos de la cursa per deixar constància del dia i  de l'espectacularitat de les imatges i de la duressa de l'etapa reflexada a la meva cara...
                                                  Una gran fotografia d'una gran dia
                                                                    ...duressa...
                                            ... Les vistes de les carenes espectaculars...


                                                      ...Cansament i satisfacció...


 I aquí està la futura màquina de la muntanya... s'ha cansat un munt però ha disfrutat com una    bestioleta.


                                                             ...Felicitat absoluta...
                                                           ...Inspeccionant el terreny...
                                                             ...En plena pujada...
                                                        ...Descans merescut.



Salut i cames.

sábado, 7 de abril de 2012

Disfrutar al màxim de la vida.

Desprès de la sortida d'avui la conclusió del dia es: Disfruta al màxim de la vida, fes el que et vingui de gust i sobretot disfruta dels moments que la vida ens brinda, com el d'avui.

Amb la Raquel i en Manel, enfilem el camí de Palau, per agafar tot seguit la pista que va a Claret, amb una pujada durísima (paset a paset s'ha fet), agafant despres el camí vell de Tendrui, per fer la seva baixada i agafar finalment el camí dels cavalls per acabar la sortida d'avui. 16 quilòmetres guapíssims en 1 hora 40 minuts.
Aquí teniu l'enllaç:  http://www.endomondo.com/workouts/46905843

Una cosa ens ha quedat molt clara avui, repetirem,  per què disfrutem de la vida amb el que ens motiva, amb el que ens agrada.


Salut i cames

viernes, 6 de abril de 2012

Carenes - 404 - 121

Feta la inscripció a les carenes:
Un servidor amb el dorsal 404. Adons - Tremp - 32,5 kilòmetres... buff quin patir...
Lo Manel, dorsal 121, Pont de Suert - Tremp - 54.3, patixo sense fer-la només de pensar-ho!!, quin animal.

I per anar escalfant motors, amb lo Manel, per anar obrint boca, a enfangar-nos a tope amb una sortideta de running de 13 quilòmetres.

Que bé que m'ho he passat. Aquí teniu l'enllaç: http://www.endomondo.com/workouts/46729122

La de demà promet, volem fer una tirada de 20 km, a veure com responen les cames.



Salut i Cames

martes, 20 de marzo de 2012

Un únic camí. Sort kodro!

                                                                  - Lo kodro -
Gairebé tots el coneixeu, jo personalment el conec fa uns vint anys, uns vint anys que han servit per llaurar una amistad d'aquelles que costa moltíssim de conservar. Han estat uns anys en els que hem compartit i viscut moments irrepetibles, en els que ens ho hem passat fantàsticament i en els que també vam viure moments difícils, moments durs, moments que per coses de la vida, ara ens toca tornar a viure.

Saps que encara que no estigui amb tu el divendres, hi seré, i el dissabte i el diumenge i tots els dies que ens queden per endavant, per riure, per plorar, per emocionar-nos... pel que sigui...

...Una persona molt especial va dir-me no fa gairé: " Al final todo acaba bien y si no, es que todavia no ha acabado"...


                                                                - L'un i l'altre -

... I el meu fill em pregunta, "Papi papi, per què kodro es el teu amic" i jo li dic, mira Blai, t'ho explicaré amb un conte, (en aquest cas es una fábula), però pel cas es el mateix: "Hi havia una vegada...

DOS AMIGOSJEAN DE LA FONTAINE

Esta historia se refiere a dos amigos verdaderos. Todo lo que era de uno era también del otro; se apreciaban, se respetaban y vivían en perfecta armonía.
Una noche, uno de los amigos despertó sobresaltado. Saltó de la cama, se vistió apresuradamente y se dirigió a la casa del otro.
Al llegar, golpeó ruidosamente y todos se despertaron. Los criados le abrieron la puerta, asustados, y él entró en la residencia.
El dueño de la casa, que lo esperaba con una bolsa de dinero en una mano y su espada en la otra, le dijo:
-Amigo mío: sé que no eres hombre de salir corriendo en plena noche sin ningún motivo. Si viniste a mi casa es porque algo grave te sucede. Si perdiste dinero en el juego, aquí tienes, tómalo...
...Y si tuviste un altercado y necesitas ayuda para enfrentar a los que te persiguen, juntos pelearemos. Ya sabes que puedes contar conmigo para todo.
El visitante respondió:
-Mucho agradezco tus generosos ofrecimientos, pero no estoy aquí por ninguno de esos motivos...
...Estaba durmiendo tranquilamente cuando soñé que estabas intranquilo y triste, que la angustia te dominaba y que me necesitabas a tu lado...
...La pesadilla me preocupó y por eso vine a tu casa a estas horas. No podía estar seguro de que te encontrabas bien y tuve que comprobarlo por mí mismo.
Así actúa un verdadero amigo. No espera que su compañero acuda a él sino que, cuando supone que algo le sucede, corre a ofrecerle su ayuda.
La amistad es eso: estar atento a las necesidades del otro y tratar de ayudar a solucionarlas, ser leal y generoso y compartir no sólo las alegrías sino también los pesares.




I si hi ha una cançó que m'identifica amb tu, es aquesta. Camins que se'n van,  que tornen, però que al final uneixen. Els nostres sempre van junts, encara que de vegades els fem sols.
Molta sort kodro, divendres anirà molt bé, no ho dubtis, ens queden molts camins per fer junts.

Avui el final del post va pintat:

SALUT I KAMES KODRO!

viernes, 9 de marzo de 2012

Ànims i força pirinencs!!

Miris on miris i parlis amb qui parlis només hi ha una cosa que preocupi avui: EL FOC. El foc que crema les nostres terres, els nostres paisatges i que ahir va fer que,la por s'apoderes de moltísima gent dels Pallars, de la Ribagorça i de l'Urgell. El puto vent va fer que el foc quedes descontrolat i que els mitjans aeris no puguessin treballar per extingir-lo. lLos bombers van treballar des de primera hora per apagar-lo i per avivar les il.lusions de tots aquells que veien perillar casa seva i que molt d'ells van tenir que ser desallotjats. Terrible, horrible, espantós, quina por.

Vaig estar in situ a Gerri, i la veritat, no tinc paraules per explicar les sensacions i les imatges que de ben segur tindré a la retina durant tota la vida.  Era esfareidor, es cremava tot super ràpid, la zona d'Arboló estava descontrolada pel vent, era horrible. Pobre gent de Baix Pallars, quina angoixa més heavy.

http://www.324.cat/noticia/1634312/pallarssobira/Els-mitjans-aeris-sincorporen-a-les-tasques-dextincio-dels-incendis-que-encara-cremen-al-Pirineu

Avui ja treballen per aire per apagar el foc del pirineu. Des d'aquí us envio molts ànims, als que treballen als focs (bombers, serveis sanitaris, mossos i veïns en general) i sobretot a les families que per desgràcia esteu vivint amb angoixa aquestes hores tan preocupants!

Molta força a tots.

Si us plau que pari el vent!