Una porció del nostre gran pastís
Divendres migdia, sortida cap a la ciutat comtal, amb la familia Fite-Jaimejuan i la meva. Amb la furgo fins als topes, encaravem el viatge amb molta il.lusió, amb moltes ganes i amb molta temor, sobretot per la meva part. Teniem pensat anar a recollir dorsals quan vam arribar a Barna, però la cua era interminable i vam decidir postposar-ho a l'endemà. Direcció a l'apartament on ens vam instal.lar el cap de setmana. Els crios es vam comportar com a tal i les mares un 10 tot lo finde, sempre hi ha algú al darrera, i no van fallar, com sempre!!!!
Dissabte matiner per anar a la fira del corredor i per recollir els pitralls, molt ambient running i l'ananconda que ja corria pel nostre estòmec, bueno, pel meu, Charli està fet d'una altra pasta, no li poden situacions així. Dia de relax en general, compres d'última hora i a reposar novament a l'apartament per poder està frescos l'endemà.
Gràcies familia!!!!
Diumenge 17, el dia, el gran dia, a les 05:00 hores, obro els ulls, i amunt, no podia dormir més, els nervis ja estaven a flor de pell, bon esmorzar, preparatius finals, miro per la finestra, plou, bona senyal, almenys no passarem calor. Carlos que es va llevar un pel mes tard, va acompanyar-me uns minuts per l'apartament, intentant tranquil.litzar-me, una enorme i emotiva abraçada i fins despres, que tinguis molta sort. Ja sabeu que ell la feia amb els nens i no tenia presa per anar a la sortida, ja que sortiria l'últim.
A les 07:00 direcció plaça Espanya, on haviem quedat tots els TrempRunners per fer la foto de rigor i per compartir els moments abans a la sortida. Moltes felicitats a tots, els que la vam fer i els que ens van acompanyar, que van ser un munt també i que en part, per ells també va aquesta victòria. Sònia, Fani, i familia felip, la del Marc M., la meva i la del Charli per suposat, però sobretot en Sergi... Quin carreron es va fer per fora animant-nos a tots i cadascun dels TR. Gràcies, també va per tu aquesta cursa. La propera junts!!!!
Sortida puntual, al penúltim calaix, davant tenia als meus cosins Mingo i Manel, al Marc B. i al Jordi i als calaixos de davant al Gran Felip que feia 25 maratons, al Xavi, al David, al Seseras, a l'Antonio, al Jordi Badia, i al darrera l'Alvaro, el Charli, el Marc M., Badia i algú més que per variar em deixo.
Aquests quilòmetres els recordaré sempre nois!!!
Allà m'esperava la Montse i el xic, acompanyats per l'Ana. Gracies Montse, per tots aquests dies, per aguantar aquests 5 mesos d'entrenament. Gràcies per estar aquí, sense tu, aquest repte no l'hagues superat, tingueu sempre clar, aquesta fita es meva, si, però teva també, GRÀCIES.
Mig quilòmetre final, em criden, son ells, agafo al Blai en braços i direcció meta. els primers 300 metres del final amb el nen a coll, plorant (jo), cridant: Toma, toma, som-hi, siiiiii!!!!!, buff quines sensacions, i els últims 200 amb el xic acompanyant-me agafat de la mà, esgarrifant-ses per tot el cos, llàgrimes als ulls, el Blai dient-me: "Nno ploris papa, si et donaran una medalla..." pobret meu, quin campió. Meta, el Blai pels aires, Tomaaaaa.... aquesta sensació final no us la puc descriure, no se com explicar-la però segur que podeu fer-vos cinc cèntims del que vaig viure. 3 hores i 36 minuts.
No puc descriure el que sentia!! Smuaks!!!!
La primera a la saca, i si, la primera, per què no serà l'última, això us ho asseguro. Vull tornar a viure tot això, amb els meus i amb vosaltres. Gràcies per haver-me seguit aquests mesos. Aviat us explico la propera, la que sigui, potser Carenes, ara he de reposar.
El cap de setmana en imatges:
La meva gran victòria! El Blai
Dos monstres!! De lletjos no, eh!!
Mi carro me lo robaron!!!
Sense la teva embolada no hagues estat aquí!
Gràcies Charli! Ets el puto amo, felicitats pel carreron!!
Salut i kames i fins la propera!
Pepe,
ResponderEliminarno hi ha qui et doblegui! Enhorabona per tot... has estat capaç de vencer els teus dubtes i les teves pors. Encara recordo algun dia de fa mesos que em deies que tu no estaves preparat per aquestes animalades, que tu eres del monton,... recordo que a Mollerussa et semblava poc factible baixar de 1:40 i ho vas aconseguir... vas fer un sub 1:30 fa no massa i ara... quan tal com ho havies planificat has acabat una marató amb un tiempazo per ser la primera... a més has estat prou savi com per controlar en tot moment la situació i saber-la disfrutar (jo a la primera ja t'asseguro que no ho vaig fer tan bé com tu!)... i ara això t'està indicant que el teu limit no està en 3:36 ni en 42Km. Després d'uns dies la teva ment començarà a maquinar-ne alguna de nova pels propers mesos... i ara ja partiràs d'un esgraó més amunt!
Felicitats!
Gràcies David, de debó. Estic que ni m'ho crec, per tot plegat, pel sacrifici que m'ha costat arribar fins aquí, pels dies durs de fred i aigua d'entrenament, per sortir sense ganes a córrer quan s'ha de fer, per tenir por a lo desconegut (ma cosí Manel em va parlar molt d'això), per tantes i tantes coses, que ara mateix digereixo. En fi, gràcies per la confiança, pels consells, per acompanyar-me en els entrenos, per tot plegat. I per suposat felicitar-te a tu també per la teva. Ets un monstre!!! Ens veiem a les properes. Segur DR.
ResponderEliminarCom dius espero sigui la primera de moltes més i que continuiis gaudint així del correr!!recupera i a per el proper repte!! anims i ja ho podem dir ben alt:
ResponderEliminarFELICITATS MARATONIÀ