domingo, 2 de diciembre de 2012

TRENCAVIDES -TRENCACAMES

Ara farà vint anys que vas patir un enrenou, una lesió que per molts de nosaltres, ens hagués fet abandonar en la cursa de la vida, i que per un motiu un altre, vas sobreposar-te i decidir continuar i disfrutar de la carrera sense mirar enrera i intentar arribar a la meta amb tot el que això suposava.

                                                           No et cansis mai de lluitar!!!

No han estat uns quilòmetres fàcils, la cursa està plena de corves, de desnivells, de rampes duríssimes, de baixades i rectes interminables, en les que de vegades t'aturaves dient ja n'hi ha prou, i en les que de vegades continuaves endavant amb una força digna d'admirar.
Els que et coneixem sabem que aquesta cursa es més dura que una de veritat i que es única, que dia a dia, quilòmetre a quilòmetre estas lluitant de valent, posant tot el que tens i més, i en la que no deixarem d'estar al teu costat, en lo bó i en lo dolent, animant fins a la fi, per què no et mereixes una altra cosa que no sigui estar al teu costat, simplement per què t'estimem.

En un parell de mesos, aquesta dura i interminable cursa acabarà, segur que ens invadiran emocions terribles, moments irrepetibles, patiments constants i alegries sobtades, de ben segur que mirarem enrere i ens en riurem de tot plegat. Fins aleshores, aquí estarem, animant fins a que creuis la meta. Aquesta si que serà una gran victoria. I quan l'hagis creuat i hagis vençut, continuarem amb tu com fins ara, per què d'aquestes curses n'hi ha moltes, però de sofertes i vençudes com aquesta no n'hi ha cap.



Avui diumenge, a casa teva es cel.lebrava la Trencacames,(- ja saps que ens ha anat del canto d'un euro per no fer-la, però finalment aquí estem)-, aquesta cursa solidària amb fons benèfic pel càncer, i en especial per un noi amb leucèmia, amb el que aquesta malaltia s'està cebant, o sigui que a córrer s'ha dit, ni fred ni punyetes!

Aquesta cursa de muntanya de 15 quilòmetres ha estat cargada d'emocions, per tot el que significava fer-la, el circuït en si, ha estat tipus cross comarcal, amb pujades i baixades constants, amb el que et creuaves amb els corredors capdavanters, fent honor al nom que dóna la cursa, i amb un fred que pela, completada en 1 hora 19 minuts i en la posició 136 de 400 (n'hi havia més de participants, però al final em sembla que només em acabat aquests, no se pas perquè).
Les sensacions no han estat bones, no m'he trobat bé fins al quilòmetre 10, no agafava el ritme, i no tirava com creia que ho faria, i a partir d'aquí, m'he deixat anar fins arribar a meta.
Allà, teoricament m'esperava la family, però es pensaven que la faria amb 1 hora 30, i han arribat 5 minuts tard, n'hi ha un fart!

Juli, Montse i Blai (Pelats de fred)
 
 Això si és una victòria.
 
 
No voldria acabar el post d'avui sense fer menció a la primera cursa que va fer el petit, el diumenge passat a Isona, no tenia moltes ganes, em sembla que no la volia fer, però amb una mica d'esforç i empenta de la mare, ja es finisher, i la mami també!
 
                                                      No vull córrer que fa fred, grrrrrrr!!

Descansant de l'esforç!
 
 

Salut i kames!