lunes, 28 de octubre de 2013

TOLOUSE 2013, LE MARATON.


Dissabte tres trempolins d'arrel, marxavem cap a Le France, per a fer la Marató de Tolouse, la meva segona, la novena del Jordi, i la cinquena, si no m'equivoco del David, però amb una cosa en comú, la primera internacional de tots tres, o sigui que dissabte al matí, cap a França que hi falta gent.

Arribavem a Tolouse amb poc més de 4 hores d'un viatge entretigut, amenitzat per les històries del David (a part de ser molt enriquidores, dona gust escoltar-les) i amb els "destellos" del Jordi Badia, amb el que vam riure un munt.
Arribada a Tolouse amb cara de nen petit amb sabates noves, gaudint dels paissatges Tolusencs i de l'ambient que la capital occitana ens deparava, la ciutat rosada, Olala...

En un plis plas, aparcada de furgo, cap a l'hotel i fent via cap al capitol per agafar dorsals i fer una ullada ràpida ja que jugava el Barça - Madrid, i això, ni que hi hagi marató es pot perdre.

Plaça del Capitol, dorsals i arribada

Un cop recollits els pitralls, direcció l'hotel i a veure el clàssic. Per cert, no va anar gens malament, un partit que va servir per descarregar nervis pre-marató i per passar una bona estona amb dos grans tios.


                                                         Preparats pel gran clàssic
Molt més preparats pel clàssic (jeje)

Un cop disfrutat del nostre Barça, i de les nostres birretes, vam anar a sopar per preparar l'estratègia per la cursa de diumenge (jeje), Al David no li calia estratègia, ja que anava a fer Sub 3, i la seva estrategia sempre es la mateixa, a mort, i si peto, peto. I la nostra, era atacar un 3,30 i si a partir del 30 no anava bé la cosa, doncs sobre la marxa i lo que les cames vulguessin.
Soparet a la pizzeria de l'estrategia, i cap a l'hotel, dutxeta, canvi d'hora als rellotges, una mica de conya, un campionat de tios aixecant ferro a la tele i a dormir....
A les 06:15 sona l'alarma del David, amunt nois, es 27 d'octubre, la marató de Tolouse ens espera...
Ens preparem el material i baixem a fer un esmorzar d'aquells que teòricament ens donaran l'energia necessaria per acabar de fer els 42.195.

Quin clatellot l'esmorzar, a França tot es car!!

Un cop esmorzats, direcció l'wc, per no tenir ensurts durant la cursa i cap al metro per anar a la sortida a l'estadi de futbol del Tolouse. Unes 6000 persones es donaven cita a Tolouse per prendre part d'aquesta marató, que estava inclosa en el campionat de França, i 3 trempolins allà, ens agrada la maranya!!!

Que bé m'ho vaig passar nois!

Al tema, que fins ara res. La cursa es va iniciar a un ritme bó, diria que còmode, amb el David a la seva, i jo amb el Jordi, a lo nostre. Els primers 10 km, van caure en 50 minuts, i les cames anaven bé.

                                                   Que bé anavem aquí, eh Jordi?

 Però això és molt llarg, al 16, vaig veure al David al fons, ostras, merda, no li ha funcionat la tàctica, Jordi, el David vaig cridar, i així fins que el vam enxampar. Tio, que ha passat???, Res que no aniré a pel meu objectiu, va dir, problemes estomacals, però aniré amb vosaltres a fer el vostre.!!! Glup! Collons, quina por, vaig pensar, lo Riba, en una marató, amb nosaltres fins a meta? Peto fijo (jajja). I allà, el trio de Tremprruners, va iniciar la segona etapa de la marató, a 4:50 el km.
 La calor apretava, el circuït no acompanyava, puja, baixa i torna a pujar, tot per les afores de Tolouse, sense res per enriquir la vista, i amb xafogor constant. Al 26 no anava còmode, però aguantava bé, el Jordi semblava que tirava una mica més, i el David, aguantava a la meva vora, mirant-me i escoltant-me. Arribada al 30, on les cames fan poc i el cap fa molt. El David, es fixa amb una noia que vestia de color verd, i ens diu, nois, aquesta va a 3:23, si voleu?... zaska!!

La constància, com es va regular la tia!

Van anar caient els quilòmetres, i cada cop la fatiga que duia era més gran, a més, el Jordi al 31, va parar per què les rampes l'estaven deixant K.O., (Chapeau Jordi).
 El David només feia que animar-me, m'anava dient que em regulés, que respires profundament, que ja agafava ell l'aigua als avituallament... al cap i a la fi, encara duiem el globus de 3:30 al darrera, segons ell, 4 minuts més o menys per darrere nostre. Però al 33, Monsier Massó, el Mur, The Wall va apareixer, per fí el vaig coneixer (a Bcn ni veure'l), però a França... Batzacada terrible, les cames feien figa, el cos i el cap deien endavant però les cames pesaven un munt, no podia tirar, i així fins al 36 on el globus de 3:30 ens va passar. El David m'esparonava, i el primer sotrac el vaig passar, però va ser un miratge, 2 quilòmetres després, al 38, vaig tornar enrera un altre cop, malgrat els ànims del David, malgrat els crits de la gent de Tolouse, malgrat el tio que portava el globus, que va donar-me suport fins als carrers del centre de Tolouse cridant "Visca la Catalonia, Allez Txose, Allex Txose, malgrat tot, vaig errar, o vaig enfonsar-me fins al 41. Vaig veure claríssim que el sub 3:30 no cauria, però que la MMP sí, i vaig pensar en la familia, en la Montse, i el Blai (que no van poder acompanyar-me), els vaig trobar molt a faltar, en ma germana i ma cunyat que han lluitat molt durant aquest mesos (gràcies David per recordar-ho passa a passa) i sobretot en el meu pare, que aquesta setmana de marató hagués complert anys i que per desgràcia feia 5 anys que havia deixat d'estar entre nosaltres. Vaig apretar molt fort les dents i vaig arribar fins a la meta, molt content, plorant, agraït, fos, destruït, però feliç, molt feliç, finisher altre cop. Gràcies David, Gràcies Jordi, sense vosaltres dos, aquesta no l'acabo. Chapeau cracks.
Als pocs segons va entrar el David, emotivissima abraçada i mil elogis per ell, sense despentinar-se, em va fer la ratlla al mig. Gràcies altre cop crack, de debó, t'estaré agraït eternament.
Als pocs minuts arribava el Jordi, tant o més trinxat com jo, però feliç també, finisher de la seva novena marató. Gràcies a tu també, hem compartit molts quilòmetres junts, i moltes sensacions bones en aquesta marató. Merci Monsier UP. Chapeau! Té molt merit el que vas fer.

                               
                                          Un trio de finishers amb foc a les cames

Al final, el que compta no es el temps, no es un registre, es sumar una altra marató a les esquenes, més ben dit, a les cames, que a Tolouse van patir més del compte. Gràcies nois, per compartir-ho i per viureu de la manera que ho vam fer, per ser la primera internacional no està malament no?



La medalla sempre fa feliç, però amb ell més que a ningú.

La propera... surprise surprise!!!

Salut i kames 

2 comentarios:

  1. Un petit aclariment, tu que no saps francès... no és Txose.... és Txóse... no é lo mimmo!
    Com sempre va ser un plaer acompanyar-vos... m'hagués agradat un munt arribat tots plegats, però com bé diuen els entesos, les cames són les cames i la cursa et posa al lloc que et toca!
    Jordi ha tornat a tenir problemes de cames i rampes... i persisteix amb la seva mentalitat positiva d'intentar posar remei per la propera... Chapó!
    Tú, kabrón més que kabrón, et vaig veure patir durant 18Km... tu parles a partir del 30 però al 25 jo no et veia bé... i kabrón més que kabrón, vas aguantar, no vas parar... vas gemegar molt però no vas parar, vas creuar la linea de meta i a sobre vas ser capaç de fer uns darrers 500m a 4:30 (lo que fa el coco!)... és hora de treure'm el barret i dir: Vas patir é, Kabron!
    Felicitats! Jo no vaig fer res, el mèrit és teu!

    ResponderEliminar
  2. Cert David, el meu frances é pèssim, é kabró. I potser si vai patir desde molt abans, però on realment vai patir com mai va ser a partir del 30. Vai aguantar, si, però en part, va ser per tu i pel Jordi. Vàreu esparonar-me a sako, i especialment tu kabronas, vas passar-t'ho molt bé escoltant-me gemegar, é kabró. Gràcies per ajudar-me a patir, a lluitar i a vèncer. Aquesta marató no l'oblidaré mai. Merci David, a partir d'ara posaré a les inscripcions Txóse, en homenatge a aquesta marató!!!

    ResponderEliminar