Marató BCN 13. Brutal!

Una porció del nostre gran pastís

He necessitat dos dies per reposar-me físicament i mentalment, per tal de poder plasmar tot el que va succeïr, abans, durant i després de la cursa. Per poder digerir tots els moments d'alegria i de duresa d'aquesta primera marató. Diuen que la primera marató la recordes tota la vida, per tot el que significa, per tot el sacrifici que portes en els entrenaments, per tota la il.lusió que poses en cada pasa que fas, i la veritat, no es pas cap mentida. Durant el post cursa, m'han anat passant per la retina moments irrepetibles, únics, els quals intentaré plasmar en aquest post.

Divendres migdia, sortida cap a la ciutat comtal, amb la familia Fite-Jaimejuan i la meva. Amb la furgo fins als topes, encaravem el viatge amb molta il.lusió, amb moltes ganes i amb molta temor, sobretot per la meva part. Teniem pensat anar a recollir dorsals quan vam arribar a Barna, però la cua era interminable i vam decidir postposar-ho a l'endemà. Direcció a l'apartament on ens vam instal.lar el cap de setmana. Els crios es vam comportar com a tal i les mares un 10 tot lo finde, sempre hi ha algú al darrera, i no van fallar, com sempre!!!!
Dissabte matiner per anar a la fira del corredor i per recollir els pitralls, molt ambient running i l'ananconda que ja corria pel nostre estòmec, bueno, pel meu, Charli està fet d'una altra pasta, no li poden situacions així. Dia de relax en general, compres d'última hora i a reposar novament a l'apartament per poder està frescos l'endemà.

Gràcies familia!!!!

Diumenge 17, el dia, el gran dia, a les 05:00 hores, obro els ulls, i amunt, no podia dormir més, els nervis ja estaven a flor de pell, bon esmorzar, preparatius finals, miro per la finestra, plou, bona senyal, almenys no passarem calor. Carlos que es va llevar un pel mes tard, va acompanyar-me uns minuts per l'apartament, intentant tranquil.litzar-me, una enorme i emotiva abraçada i fins despres, que tinguis molta sort. Ja sabeu que ell la feia amb els nens i no tenia presa per anar a la sortida, ja que sortiria l'últim.

A les 07:00 direcció plaça Espanya, on haviem quedat tots els TrempRunners per fer la foto de rigor i per compartir els moments abans a la sortida. Moltes felicitats a tots, els que la vam fer i els que ens van acompanyar, que van ser un munt també i que en part, per ells també va aquesta victòria. Sònia, Fani, i familia felip, la del Marc M., la meva i la del Charli per suposat, però sobretot en Sergi... Quin carreron es va fer per fora animant-nos a tots i cadascun dels TR. Gràcies, també va per tu aquesta cursa. La propera junts!!!!

Sortida puntual, al penúltim calaix, davant tenia als meus cosins Mingo i Manel, al Marc B. i al Jordi i als calaixos de davant al Gran Felip que feia 25 maratons, al Xavi, al David, al Seseras, a l'Antonio, al Jordi Badia, i al darrera l'Alvaro, el Charli, el Marc M., Badia i algú més que per variar em deixo.

Aquests quilòmetres els recordaré sempre nois!!!

La intenció era agafar als cosins per fer amb ells fins al 30, i allà campi qui pugui. Al quilòmetre 2 els vaig enxampar i van fer 22 km junts, inoblidables, en els que vam riure, van xerrar, vam gaudir. Un 10 pels dos. Sou uns cracks, un plaer haver-me estrenat amb vosaltres, em feia moltísima il.lusió.  La mitja en 1 hora 47 minuts. Al 23, trobant-me força còmode, vaig decidir abandonar-los i abandonar-me en el tram final, en la part més dura, i deu n'hi do! Van anar caient els quilòmetres, de la mateixa manera que l'aigua impregnava els nostres rostres de respecte en aquesta distància. Al 30 totes les pors envaeixen cadascun dels musculs del nostre cos. Tenia molt de respecte en aquest punt i vaig decidir evair-me d'aquests pensaments i pensa en dues persones que pasen per un tràngul dolent de la vida, la meva germana i en Kodro. Per tots dos vaig tirar i vaig passar el mur, la veritat em va anar bé, malgrat que al 34 unes rampes als isquios em van fer temer el pitjor, però res, passatger, sort  d'això. A Colon, ja veia que anava bé per afrontar el tram final, paral.lel, si, ja hi soc, la recta final. Aquests dos quilòmetres vaig intentar controlar emocions, però tampoc vaig poder, entre riure i plorar vaig anar trotant fins al final... Brutal!!!!

Allà m'esperava la Montse i el xic, acompanyats per l'Ana. Gracies Montse, per tots aquests dies, per aguantar aquests 5 mesos d'entrenament. Gràcies per estar aquí, sense tu, aquest repte no l'hagues superat, tingueu sempre clar, aquesta fita es meva, si, però teva també, GRÀCIES.
Mig quilòmetre final, em criden, son ells, agafo al Blai en braços i direcció meta. els primers 300 metres del final amb el nen a coll, plorant (jo), cridant: Toma, toma, som-hi, siiiiii!!!!!, buff quines sensacions, i els últims 200 amb el xic acompanyant-me agafat de la mà, esgarrifant-ses per tot el cos, llàgrimes als ulls, el Blai dient-me: "Nno ploris papa, si et donaran una medalla..." pobret meu, quin campió. Meta, el Blai pels aires, Tomaaaaa.... aquesta sensació final no us la puc descriure, no se com explicar-la però segur que podeu fer-vos cinc cèntims del que vaig viure. 3 hores i 36 minuts.

No puc descriure el que sentia!! Smuaks!!!!

L'arribada amb el xic la podeu veure al mur del facebok no la puc copiar!!!

La primera a la saca, i si, la primera, per què no serà l'última, això us ho asseguro. Vull tornar a viure tot això, amb els meus i amb vosaltres. Gràcies per haver-me seguit aquests mesos. Aviat us explico la propera, la que sigui, potser Carenes, ara he de reposar.

El cap de setmana en imatges:

La meva gran victòria! El Blai

Dos monstres!! De lletjos no, eh!!

Mi carro me lo robaron!!!

Sense la teva embolada no hagues estat aquí!

Gràcies Charli! Ets el puto amo, felicitats pel carreron!!

Salut i kames i fins la propera!

MITJA DE CAMBRILS '13 THE LAST TEST

L'equip de diumenge

3 de març de 2013, últim test abans de l'OBJECTIU MARATÓ, mitja marató de Cambrils. A dos quarts de sis del matí sona el despertador, un àpat ràpid, fruita i poca cosa més i cap al carrer que el Jordi m'esperava per marxar cap a Lleida on haviem de recollir a ma cosi Manel per anar a la platgeta a fer 21 km més per acabar l'entreno de qualitat pre-marató. Arribada a Cambrils, recollida de pitralls, cafetó de rigor, i mini-escalfament abans de sortir.

No se, però tenia la sensació de que alguna cosa passaria, i no vaig anar errat. Ens vam col.locar amb Manel i Jordi al calaix de sortida, ens vam desitjar sort i sortida a fondo. Amb en Jordi marcant el ritme, primers 3 km a 3:45, buff, que ràpids, el globus 1:30 estava darrera nostre. Primera volta al circuit de dos, a un ritme frenètic, anavem bé per fer sub 1:30, us ho prometo no va ser premeditat, però en cursa sempre es gira tot. En Jordi no parava de repetir que anavem ràpid però que haviem de provar-ho, era el dia, i la veu de l'experiència es la veu, 51 MM no son per no fer-li cas... i així va anar... vam tivar, vam aguantar el ritme i ens va sortir bé la jugada. Al 17 va dir-me que tirés, que ell no em seguia el ritme que no anava molt fi (menys mal), i fins a meta solet, eterns 4 últims kms, les cames fallaven un pèl, últims metres i si... el crono es va parar a 1:29:28, temps real 1:29:18, no m'ho creia, 4 minuts menys que la setmana anterior, a 4;15 el km... alegria immensa, i abraçada enorme amb lo Jordi que va entrar a escasos segons meu, amb lo globo d'1:30 bufant-li el clatell, gran treball d'equip, gran cursa, gran tio en Jordi. Grazie Mile Boss!  El Manel que també va fer MMP va entrar a 1:35 amb la cara de no se pas que ha passat si no estic cansat, ENORME també, carreron, felicitats al dos!!!!

Enhorabona i gràcies nois!!!

Ara toca reposar, sortir un parell o tres de dies aquesta setmana, posta a punt, massatge i demés i somiar, i molt amb el dia 17.
Pel camí desde el novembre, han caigut molts quilòmetres, tants com "1001", fets i petats a Cambrils, ni un més ni un menys!!!. Fred, boira, aigua, neu, vent, m'han acompanyat meteorològicament, la bona companyia de Carlos, Alvaro, Jordi, Mingo, Marc, Llohan, Toni, David, , i algun que altre que segur que em deixo, han estat els que m'han ajudat en els entrenos i en els consells, La Montse i Blai els que ho han patit a casa, que m'han aguantat aquest dies de tensió, de sortir a córrer i veure'ns no tant com jo voldria. En Felip i en Sergi, pels seus consells, la familia d'aquí i d'allà, alguns que altres del curro, que també han aguantat lo seu... i un llarg etc, sempre em deixo algú, en fi gràcies.

5 mitges (Mollerussa, Sitges, Granollers, Balaguer i Cambrils), una cursa de 10 (El tast de la mitja) una altra de 15 (Trencacames), molts nervis i sobretot molta il.lusió posada en el gran dia, en el gran objectiu, LA MARATÓ BCN 13, han format part del llarg i dur entrenament, completant com he dit els 1001 km, ni em crec que hagi arribat aquí. Ja està, el que no s'hagi fet fins aquí ja no em pot millorar, ja no em pot donar més, ara només queda esperar, llarga espera, agradable i calma tensa, en fi, ja us explicaré com em va l'experiència.

Us deixo un recull desde el novembre en imatges, gràcies a tots per la confiança:

Aquell va que pots. Gràcies Dr!

Uns altres que arribaran lluny!! Paciència

La meva gran victòria 

Amb l'Alvaro camí de Sant Adrià. Extensivo!!

El que ho va liar tot!!! Qui et va parir!!!

Gràcies ja ho saps!

Mitja de Sitges

Mitja de Mollerussa

Mitja de Balaguer

Mitja de Granollers 

Ja queda menys, la meta la creuaré per tu. T'estimo

No voldria acabar el post sense dir que no faré ni un quilòmetre dels 42.195, sense pensar ni un sol instant en tu Kodro, aquesta també anirà per tu. You're never walk alone!!!

MITJA DE BALAGUER '13

Una altra per tu germaneta

Diumenge 24 de febrer de 2013, penúltim test abans de la marató de Barcelona, destí Balaguer, objectiu 21 quilòmetres.

Sortida desde Tremp amb lo Toni, el Marc i l'Alvaro, de baixada, compartim opinions sobre el que farem a la cursa, quin es el plantejament de cadascu, i rialles varies no en van faltar. D'entrada, tots bastant conservadors, cadascú amagant les seves cartes (jaja), ningú dels que baixavem anavem a fer temps, només a fer quilòmetres per tenir les cames a "puesto" per l'objectiu del 17 de març. I dic d'entrada per què a la cursa tot va canviar.
Tot baixant ens vam trobar al David, que anava amb la bike per fer el seu entreno i per fer-nos algunes fotos en carrera.
Un cop a Balaguer, amb una rasca de mil dimonis, i un vent motl i molt empipador, recollida de pitralls, i cafetó de rigor. La foto de les 10:00 AM, ens la vam saltar. (Disculpeu, n'hi hi vam pensar, de debó). Anaven arribant TR a la línea de sortida, fins un total de 20 a la MM i uns 10 a la de 10 km, un altre cop, marea groga.
Chapeau a tots i cadascun dels que van participar, i als que van baixar i no ho van fer, que van aportar el seu granet de sorra.

Com sempre, uns quants de molts

Tret de sortida puntualissim, sortida rapidíssima, i grupets de Trunners al capdavant, Vikingo a la línea capdaventera, Felip, Llohan i Tonet al darrera, Mingo, Vicens i Badia una mica més endarrerits, pero al davant, i els Marcs i un servidor en terra de ningú. Al darrere els altres companys, entre els que hi havia el Charli, amb els dos petits i el seu carro. Quin crack.

Marea groga a la sortida

Els 5 primers km, van ser molt rapids, a 4 el km, cosa que va fer que ens miressim i quasi sense dir res, baixessim el rime a 4, 30, quedava molt i si no haguéssim fet això ho haguessim pagat a la part final de la cursa.
Quan baixavem vaig dir, que si al 14 em trobava bé, tiraria, i així va ser. Vaig preguntar al Mingo, que vam agafar-lo al 8 i als Marcs com es trobaven, un va dir que afluixava, l'altre estava una mica més enrere no va dir res i el Marc va esbufegar i tampoc va dir res, però va tirar darrera meu com un jabato. Vam adelantar un altre company TR, en Moises,  i anaven caient kms, al 17 aprox, el Marc em va agafar i d'allà fins a l'arribada, un mano mano, molt cómode, per poder arribar a Balaguer fent la meva MMP, 1.33.01, entrant en 98 de 343 participants. Contentíssim, vaig acabar molt senser, sense mal a les cames i amb molt bon humor. Els altres, en la gran majoria també van fer marca personal, l'Alvaro 1.37,  el Marc em sembla que també, el Marc Monsó, que per ser la seva primera cursa deunidó, si continua així en sentirem a parlar, ma cosí Mingo que fa fer 1,34 i poc, en general una gran cursa per tots, i això que ningú anava a fer temps, jaaaaaaa!!!! Els primers ni els nombro per què com sempre ho van clavar!!!, i en Charli amb lo carro 1,45!

Arribant al camp de fútbol

L'anecdota de la cursa es el WR de mitja que va fer Vikingo, anava tant encebat que enlloc d'agafar el circuit que li tocava, va fer el de 10 i a sobre s'emporta trofeu, quin tio!.

Diumenge vinent, últim test, MMCambrils, ja us explicaré!!!!

Salut i kames

MITJA DE GRANOLLERS '13

Ara fa 5 mesos, vaig proposar-me el repte de fer la Mitja de Granollers. La mitja més important d'Espanya, la que més gent porta i el motiu era poder fer-la amb dignitat. Com ja sabeu, son molts els motius que em lliguen a Granollers, vaig estudiar a un pas d'aquí, vaig viure un estiu quan era jove i practicament un any mig ja de grandet. A part de fer-la amb dignitat, l'altre motiu era fer-la per la meva germana, una lluitadora nata, que mai dona el seu braç a torcer, lluita més que ningú, qui sap si una altra persona ho hagués fet com ho està fent ella, molts ja sabeu la història (post trencavides-trencacames). I com no podia ser d'una altra manera, la familia ens vam volcar en l'event. En Sergi, la Sònia i ma cunyat (Juli), van fer el quart de la mitja, jo la de 21, la Montse, el Blai, ma mare i ella la van fer d'una altra manera, però tots fent pinya, un gran equip la meva familia.

Força Nena

La cursa en si, pel que fa a sensacions no em va anar molt bé, no em vaig trobar còmode en cap moment cursa, molt de vent i fred al principi i molta calor al final, total, 1 hora 35 minuts 36 segons, entrant en la posició 2117 de 12500 participants, no vaig poder baixar el temps com pensava que ho faria, però no passa res, el motiu i l'objectiu estaven més que complerts.
Els temps per trams van ser 22 minuts als 5km, 45 m als 10km, 1 hora 8 als 15 km i 1 hora 31 als 20km. No està malament per això.

Just abans del tret de sortida amb en Manel

Vaig pecar de canalet, quan vaig inscriurem a la cursa, allà a l'octubre, no sabia res de calaixos, de temps, ni res per l'estil, tot plegat començava aleshores a fer-ho, i es clar, vaig sortir amb el mogollon, però ben acompanyat de ma cosí Manel, que per cert, va fer un carreron. La resta de la cursa, vaig intentar agafar el ritme bo, que no va arribar mai, vaig intentar agafar el globus d'1 hora 30 minuts, ni veure'l, vaig córrer sol tota la cursa, no em vaig poder agafar a cap grup, i els últims 4 km, es van fer llarguíssims, fatigat, però això si, amb la gent que animava volcada amb els corredors, semblavem ciclistes pujant el tourmalet, o l'Angliru, brutal, molt a sobre nostre, fent estret el carrer, cridant-nos pel nom, per Tremp, tots ells em van portar en volandes al final. Casi a meta vaig veure la Montse, el Blai, el Sergi, les Sonies, i el Juli, puny a l'aire, última empenta i meta. Per mi, mal crono, però com he dit, no era el dia, no se per què però sabia que seria així. Podria posar alguna excusa, però no ho faré, no toca. Ara les vistes posades en la mitja de Balaguer i la mitja de Cambrils, no vull deixar de pensar que en GRAN objectiu es la Marató de Barcelona.

No voldria acabar el post sense felicitar a tots i cadascun dels corredors dels TrempRunners que varem participar ahir, una marea groga que va envair els carrers de Granollers, i que van gaudir d'aquest espectacle, dins i fora.

Una petita porció d'un gran pastís

Ara a recuperar, i a entrenar de valent, estem a un mes i escaix de la Marató de Barcelona, l'OBJECTIU.

Aquí us deixo unes quantes fotos del finde a Granollers:

Recollida de dorsals i obsequis. Quin lio

A mig quilòmetre de meta. Go Go Go

L'elegància del Manel. Gran cursa cosinet.

El trio Calatraba. Sònia, Sergi i Juli. Quina estrena TR

Fa 12 anys la mitja era d'anar i tornar, i la gent vol que sigui així altre cop, m'hagues agradat creuar-me amb els guanyadors i animar-los. Brutal aquesta foto. El Sergi Farré la va córrer al 2000 i també el va animar.

Salut i kames. Fins la propera !!!!!!!!!!!!

MITJA DE SITGES '13

Dorsal número 1997

Aquest finde tocava fer una altra mitja, la meva segona, objectiu, fer un entrenament de qualitat encarat a la marató de Bcn, intentar baixar la marca de Mollerussa i sobretot, passar un finde en familia i amb bons amics!
Un cop a Sitges, visita de rigor a la platja abans d'anar cap a l'hotel, dinaret a peu de mar i a fer jugar una estona al xic que ja volia fer la seva primera capbusada al mar.

Tarda de platja al gener

Després direcció a l'hotel i merescuda tarda de relax abans de trobar-nos amb la resta de TrempRunners, passejada per la ciutat més cara del país, i direcció un altre cop cap a l'hotel per sopar i descansar.

Això es vida, com s'ho van passar

A l'endemà esmorzar amb el Jordi Badia, i cafetonet amb ma cosí Manel, abans d'empendre la meva segona aventura en aquesta distància. Dona gust estar envoltat de gent que sap on va i que t'aconsellen en tot moment i et fan tocar de peus a terra. Molta gent pels carrers i molts corredors, aproximadament 2500, d'entre els que hi havia en Xavier Bonastre i l'Arcadi de TV3.

Abans de la sortida, compartir opinions amb tots els TR que vam participar, Manel, Jordi, Vikingo i Seseras. Després cadascú al sey calaix.  La meva intenció era la de seguir el globus de 1 hora 40 minuts, però res d'axò, mal col.locats amb el Manel i un cop donen el tret de sortida, cames ajudeu-me per seguir els globus que ni es veia. Al principi els dos junts i després cadascú al ritme que anava més cómode.
Amb temps de 4'40, fem el primer tomb al circuit urbà de Sitges, completo aquest amb molt bon temps i bones sensacions.

Després vaig ser bastant conservador, vaig marcar temps similars al quilòmetre, on vaig arribar a l'alçada del Jordi Badia, que havia sortit amb el globus d'1 hora 35 m.,  amb el que vam compartir un parell de quilòmetres fins arribar al 18, on el vaig deixar una mica enrere (per què va voler, jeje) i on vam entrar callejeant per la ciutat, amb la gent animant, semblavem braus pel carrer Estafeta de Pamplona. Hi havia gent de Tremp cridant-nos i empenyent-nos, que havien fet la de 10, i molta gent cridant força Tremp, visca el Pallars, ajudant-nos a arribar al final.

A la recta de meta, la Montse i el Blai donant-me l'últim alé, sprint final i arribada a meta. Pensava que havia fet menys d'1 35, però al final el crono el vaig parar a 1.35.04, arribant el 670 de 2407 arribats.
Bones sensacions, molt bones, vaig trobar-me molt còmode i vaig acabar-la bastant senser. Nembe. Supersatifet del resultat, els entrenos estant donant el seu fruit.

Arrbant a meta, sprint final

Felicitar al Manel, al Jordi, al Vikingo i al Seseras per la seva cursa, espectaculars, cadascú amb els seus objectius complerts, i també a la Sònia, karina i Prio, que va fer la de 10. I per suposat als que ens van acompanyar (Gemma, i els meus), fent d'aquest cap de setmana un d'aquells per recordar.

Aquí us deixo unes quantes fotos de finde en general.

De passeig per la gay-city

Amb la familia vikinga al complert

Sònia, Manel, Jordi a l'arribada

Com la de Copenaghe però a casa nostra

Ara descans i recuperació, demà sortida amb Charli per estirar cames i recuperar sensacions i dimecres sortida amb lo doctore, no se pas quina en vol fer la bèstia.

La propera la de Granollers, aquesta si que si, moltes ganes en tinc que arribi el dia.

Au Salut i kames.

Entreno Marató Bcn '13

Ja hem començat, ja està aquí, ja no podem parar, la marató de Bcn 2013 a la cantonada, i la preparació en marxa.
Després de dos mesos agafant el to de l'asfalt, i de carregar les cames de quilòmetres, hem anat posant tirades llargues al cos i al cap, i per acabar l'any 2012 vam fer una última sortida amb l'Alvaro, quin tio, quina constància. Pujada a Sant Adrià i 3 més de regal, total sortida 22.

Amb l'Alvaro, en plena pujada

L'endemà tocava la Sansi de Tremp, o la cursa dels nassos, en un trajecte nocturn per la city completant 6 km a un bon ritme en 22 minuts, el resultat es lo de menys, l'important era acabar l'any en bona companyia, GRAN FAMILIA AQUESTA DELS TREMPRUNNERS!!

Per cert el Blai va fer la seva primera Sansi, amb la mami, molt bé xic, estàs fet una fera!!!!

Ho Ho Ho

Durant la setmana han caigut 3 entrenaments, dimarts, sortida de 10 per asfalt, sol com un mussol, i dijous sortida nocturna per Tremp amb boira i fred, completant una altra de 10 amb series i escales, i petadíssim.

Avui, amb lo Charli, voliem fer una llarga, jo amb lo meu entreno i ell amb el seu, m'explico. El meu es assimilar quilometratge llarg amb sortides de 20, 22, 25, 28... per tenir el cos arreglat a la batzacada de la marató, i el seu per fer el mateix que jo però amb el carro, quan mireu les fotos ho entendreu. I així ha estat, sortida de Pobla, fugint de la boira de casa nostra i cap a Aramunt, a un bon ritme, amb un dia preciós, i tornada cap a Pobla, passant pel Pont de Claverol i arrodonint la sortida per l'area, lo carrer Doran (el del riba), i altres fent un total de 21 km en 1 hora 49 minuts. He acabat senser, bastant senser, amb la sensació de poder fer-ne uns quants més. El Charli, no ha acabat tan senser, de fet no m'estranya, està com un llum, fer la marató amb carro, Juls i Biel. Si l'acaba Chapeau i si no l'acaba encara més motiu per estar orgullos. Quan acabavem la sortida d'avui ens hem trobat al Vikingo i al Doctor, on devien anar aquest parell, quina por!!!

El diumenge vinent, 13 de gener Mitja Marató de Sitges. Un altre entreno de qualitat segur. Ja us explicaré!!!

La sortida en imatges.

La boira a Tremp

Pujant a Aramunt

El duo sacapuntas

Per Aramunt

Mi carro me lo robaron

Aramunt vell allà dalt

Diumenge descans i dilluns una de 16 per començar la setmana i carregar piles per la mitja de Sitges

Salut i kames i Feliç 2013