3 anys d'una cursa irrepetible!

Avui el peque de la casa fa 3 anys. 3 anys plens de joia, d'alegria, de neguits, de felicitat, de pors, de nits interminables sense dormir, de dies curts i plens d'intensitat, de dies plens d'amor, on l'estima cada dia s'ha fet més forta i l'alegria per viure encara es més viva.

Quan vam conéixer la noticia de que el Blai vindria al món, el meu pare estava agonitzant en la vida pel càncer que se'l va endur, i la veritat que al principi l'embaràs, tot i ser una notícia fantàstica no va ser cel.lebrada com calia.

Va passar el temps i l'embaràs i el naixement va omplir de joia i de felicitat la familia, que va quedar copsada per la mort del meu pare, i des d'aleshores, el dia a dia amb el Blai es d'allò més intens que una cursa de muntanya o una carrera de llarga distància.

La vida de vegades et dona cops difícils d'encaixar, però amb un nen com el Blai, que amb la seva mirada i la seva rialla fa que el dia a dia sigui més fàcil de passar i la vida sigui super divertida!!

Felicitats petitó, ets el millor que ha passat mai per la meva vida (i que ningú s'ho prengui malament, jejeje) però es així.

Salut i cames.

Per fi el bon temps!

Ueee!

Despres de passar dies amb l'onada de fred siberià, comença el bon temps, i per fi amb Btt per començar la temporada. Una volta dura però molt i molt agraïda, despres de tant dies sense agafar-la. Pujada a Santa Engràcia i volta per Salas. Que bé que vaig trobar-me, suposo que els entrenaments de running han ajudat una mica a l'estat físic.

Avui volta de running pel Camí de Palau per estirar cames, 10 km a un ritme suau per estirar cames.
Amb videos de motivació com el que us deixo es difícil no sortir a córrer o a donar un tomb amb bici.
Ara si, comença la temporada pura i dura, no es que no m'agradi córrer amb fred, de fet he sortit practicament tot l'hivern 3 o 4 cops per setmana, però la bici, la veritat, la tenia aparcada, aquí tot fa pujada o baixada, i les baixades amb fred... buff, admiro a tots aquelles amants de l'esport del ciclisme en general que surten cada dia, desafiant el vent, el fred i la pluja, jo de moment no tinc pebrots a sortir amb el temps que feia, sóc més de caloreta. Això si, no descarto un entrenament betetero pel proper hivern per no perdre la forma.

Salut i cames.

Sant torne'm-hi!

Després d'una setmana freda, gelada, siberiana, encarem aquesta amb una altra siberiana a punt de tocar casa nostra i amb un vent emprenyador, molt emprenyador, que no per que molesti deixare'm de fer el que ens agrada.

Avui sessió de 15 quilòmetres pels voltants de Tremp i fent la volta de Palau. El vent fufava fort a l'últim tram de l'entrenament, però no ha impedit la primera sortida de la setmana.
Aquesta, com la tenim lliure, sortideta pel matí, quan el peque es a l'escola, es a dir, que si algú s'apunta per estirar cames, per fer alguna altra ruta que ho digui!

 Ah i segurament, dimecres Sant Corneli. Que amb la rasca que fotra, es pujarà ràpid per no quedar glaçat!!!

Salut i cames!!

Mal de tot.

Mal als bessons, mal als isquios, mal als tornells. Això es el que tinc despres de 175. No arribaré als 300, això ja ho sabia la setmana passada, però avui, despres de fer-ne 13, noto que estic força carregat. Demà segurament descansaré i deixaré pel divendres i pel cap de setmana els 25 que queden pels 200 i així donaré per finiquitat el repte. A -100. Però es el que hi ha, no s'hi pot fer més. No hi ha volta de fulla, no podrà ser i ja està.
Ara toca recuperació física i l'anímica la deixo per al vespre que de ben segur que el Barça m'ajudarà a pujar la moral.

Salut i cames.

Meitat de cicle.

La frase imposible is nothing, no es del tot certa. La veritat es que despres de 18 dies, corrent i descansant tan sols he pogut fer 132 quilòmetres, que no està malament, però que deixen el llistó baix per assolir els 300 que vaig marcar-me. Queden 11 dies per fer uns quants més però difícilment arribaré a l'objectiu, tot i que no deixaré de provar-ho, si surten els números, arribaré als 230 o 240, si nó faré un catacrack.

Ahir vaig estar trotant amb dedoctor i edunonstop, dos bèsties de l'esport, quines màquines!, Un plaer, com sempre.

Avui toca descans, gaudir del dia, i de la vesprada amb l'apassionant Clàssic que tenim de Copa.

Salut i cames i sobretot, Força Barça.

Pensava que no ho faria mai.

Ahir vaig decidir fer una sortida de llarga, sense mirar el temps final i disfrutant dels paratges pallaressos. I si, objectiu complert. N'he restat 21 més al repte (ara 255). I si, satisfet, super satisfet. Avui descans i demà si el petit m'ho permet (amb tot això dels Reis segur que anirà com una moto i no se pas si tindré temps per córrer, bé, darrera seu segur).

A part de la retallada de quilòmetres d'ahir, al vespre vam anar a fer (com diu lo muñeco) una petita fartanada, i recuperar el greixos perduts durant el dia i disfrutar d'una vetllada divertida i que va servir per acomiadar la Marta i el Juanito que tornen a casa, i per desconnectar una mica de tot plegat que de tant en tant va molt bé.

Salut, cames i que els reis us portin moltes coses.

La meva altra passió.

Dissabte vaig trobar-me al Sergi (Runner Maraton) pel poble, amb ell vam estar intercanviant opinions de com afrontariem l'any i del repte que vaig marcar-me per aquest mes de gener, i va dir-me: 300 quilòmetres al mes de gener? Si això no ho faig jo ni per preparar una marató!; Li vaig comentar que la intenció era fer-ne 10 diaris per arribar als 300 i sense dubtar que es pugui assolir, va comentar-me que el descans es també part de l'entrenament i que no per més córrer i fer més quilòmetres cada dia assoliré la fita, es a dir, que enlloc de fer 10 diaris alternaré els dies i en faré més el dia que surti (i com es la veu de l'experiència li faré cas), es a dir que avui a descansar i a disfrutar de la meva altra passió que és la lectura. Així que a llegir i a descansar, demà més.

Salut i cames.