lunes, 10 de febrero de 2014

A un mes vista i amb optimisme. Barcelona espera...


                                 “El requisit indispensable pels reptes esportius i per la vida és ser optimista".
Això és el que m'he trobat en una entrevista a Marc Pinsach, un jove i prometedor esquiador de muntanya. I aquesta frase definiria plenament el tram final de l'entrenament per la meva tercera marató.
Després d'haver fet Barcelona al 2013, superant amb esqueix les espectatives que en ella tenia posades, havent passat una lesió, que em va deixar inactiu un parell de mesos, havent pogut afrontar un altre repte com el de Tolouse, superant la primera, ara toca novament Barcelona. Ara bé la tercera. Ja s'acosta el dia. No queda ni un mes, i Sant tornem-hi.

Han passat moltes coses personals durant 2013 i principis de 2014 que m'han fet veure i replantejar-me com afrontar una cursa de 42 km, o qualsevol altra. Han passat coses, que per desgràcia i per sort, m'han fet mirar la vida d'una altra manera, amb una altra visió. Coses bones, no tant bones i dolentes.
I es per aquest motiu que no penso sacrificar ni un sol pensament positiu per un de negatiu, en afrontar una cursa o en la vida. Optimisme, en el dia a dia i en la practica de l'esport. L'optimisme forma part del meu decàleg a dia d'avui. No val allò de no he sortit a entrenar prou, en aquesta cursa no he estat bé, no val. Si no he sortit a entrenar, miraré la part positiva que és el descans, si en una cursa no he fet o no m'ha sortit com jo voldria, no val, n'hi haurà una altra per millorar i si no hi és, doncs no pasa res. S'ha acabat allò de quina ràbia podria haver fet... No val. Positiu 100x100. En tot. En la part dura de l'entrenament, i en la part criminal de la cursa. En la part alegre de la vida i en la part trista de la mateixa. Positiu. Miraré endavant. Miraré més enllà, el que no pugui arribar avui, arribarà demà.
Segurament a Barcelona, quan pasi pel 33, allà a Arc de Trionf, em tornaran a venir les pors de la primera vegada, o m'agafaran les rampes com en aquell dia?,- quin mal que em van fer, aquell segons de dolor em van semblar hores-, i no abandonaré, per què seré positiu. I si per mala sort em venen i he d'abandonar, miraré la part positiva. Tornaré.
Han estat mesos desde que vam tornar de Tolouse, d'entrenaments durs, amb fred, es el que té viure al pirineu, i d'entrenaments agradables. Entrenaments sol i entrenaments acompanyat. De curses,  -3 mitges maratons, que en seran 5 o 4-, una altra de 6.6 i un entreno llarg en breu, per veure on sóc. On segur que hi seré el 16 de març a les 08:45 hores, es la línea de sortida de la tercera marató. A Barcelona. Amb optimisme. Amb el mateix optimisme que us explicaré com m'ha anat. Si l'he acabada o no, si he fet sub 3:30 o no. El que compta es com l'he feta, o com intentaré fer-la, o com intentaré acabar-la i serà amb OPTIMISME.

Salut i kames. Ja us explicaré l'aventura de Barcelona 2014...

No hay comentarios:

Publicar un comentario