3 setmanes, Tolouse espera...

Arribada Marató Bcn '13

Desde 2 dies després de la Marató de Barcelona de 2013, no teclejava res al blog. Entre una cosa i una altra, personal, laboral, hospitalari, estiu, canalla, piscina, llac, familia, amics... no he tingut temps per escriure res, ni temps, ni ganes, ni res. Vaig acabar molt saturat el post marató, i a més, a l'abril a Carenes vaig tornar a lesionar-me al peu altre cop, psicològic, casualitat, no se, però al "dique seco" altre cop.

Durant aquest sis mesos, que es diu ràpid, he buscat una sortida a l'espiral negativa que portava. Que si natació, que si córrer, que si muntanya, que si bici, que si res, que si... que no, que no trobava un que o un com a que em passava.

No se per què, ni com va sortir la paraula Tolouse, no se qui la va dir, el que se, es que va ser la meva salvació, un objectiu, un perquè a tot plegat. Gràcies Tolouse, Merci Le France, torno a viure, torno a nèixer...
D'aquí 3 setmanes comença la marató de Tolouse, la meva segona en asfalt, el nou objectiu, la nova fita. Tenia moltes ganes de tornar a escriure novament per sentir-me bé, i per explicar el que en vingui en gana, tenia moltes ganes de plasmar les meves sensacions, moments, sentiments, tenia moltes ganes. Espero poder novament compartir amb vosaltres, les meves inquietuts i experiències, per què jo en tinc moltes ganes, de debó.

Durant aquest temps, han caigut entrenos pel Perelló, pel Pallars Jussà, pel Sobirà, pel Vallès Oriental...

                                          Entrenos per Vilamitjana amb lo Jordi Badia

Pujada a la Pica d'Estats amb lo Gerard i lo Jordi M.

Pel Perelló, Trailbeachrunning

Per la Feixa de Terradets amb lo my friend Charlio

Volta als massos (tirant d'arxiiu), amb l'Alvaro

Entrenos en bici

Han estat uns mesos molt durs, i molt alegres alhora. Uns mesos (post-bcn), plens de neguits i d'alegries, plens de dubtes i d'esperances, fins que hem arribat aquí, a 3 setmanes de la Marató de Tolouse. La segona. La que compartiré amb grans de l'esport que a mi m'envolta. El Sergi Farré, amb el que a part de compartir moments en la infantesa i amb el que compartiré la segona en la seva quinzena o vintena, (a Bcn no va poder ser-hi per una lesió, a fora si que hi va ser, i agraïts vam quedar). Amb el mestre David Riba, De Doctor, al que l'anomenaria De Repter, cosa que se li posa al cap, cosa que fa i a més bé i amb resultats, un top! I amb el Jordi Badia, el que normalment m'acompanya en els entrenos, la constància, la perseverància, amb el que compartiré la seva onzena marató i amb el que de ben segur patirem i gaudirem cada pasa, cada quilòmetre desde el tret de sortida fins al l'arribada.

M'hagués agradat també, que ens acompanyes un monstre anomenat Alvaro, un tio capaç de pujar un pic molt alt o creuar un riu molt profund, un tio que també ens acompanya en els entrenos i que per desgràcia no ens podrà acompanyar a França, qui sap si a Sevilla, Castelló... podrem gaudir de la seva companyia.

Han caigut molts entrenos durant aquests dies, durant aquests mesos, molts quilòmetres, no tants com a l'entreno de Bcn, però molt ben servits i molt ben guisats. Espero poder servir-vos un bon menú post marató i explicar-vos una gran i nova experiència. Fins aleshores amics.

PD: No voldria acomiadar-me sense mencionar-vos un fragment que vaig llegir  l'altre dia, i que m'ha quedat gravada a foc, es el següent:

ELS PRIMERS 30 QUILÒMETRES ES FAN AMB LES CAMES, ELS 10 SEGÜENTS AMB EL CAP, ELS 2 FINALS AMB EL COR, I ELS 195 METRES RESTANTS AMB LLÀGRIMES ALS ULLS...
Això és el que espero quan acabi Tolose... Ja us explicaré... Saut i kames!!!!