LA PRIMERA MITJA. MOLLERUSSA

Uns quants de molts

Diumenge 21 d'octubre, dia gris, plujós, i després d'un dissabte horrible d'aigua i mal temps, tocava baixar a Mollerussa per estrenar-me en una mitja d'asfalt... Collons quina estrena!!!!

Amb lo Felip, el X.Llohan i el Vicent vam anar fent via per la carretera, que semblava més un riu que cap altra cosa, seguits del David, amb els hereus i el fotograf Torra.
Per sorpresa de tots i molt grata, ni una gota d'aigua, menys mal no se pas com hagués anat amb la que havia caigut....

Un cop a la city, recollida de dorsals, trobada amb l'Alex que ens esperava allà amb la family, una bona colla de Tremp runners a la mitja, els Vikings com sempre al seu aire (jeje) ...  i a escalfar una mica abans de donar el tret de sortida.
Durant l'escalfament cadascú anava a la seva, concentració, estiraments, carreres continues,riures que no en faltin.. i una pregunta que em rondava pel cap desde la baixada a la capital del Pla, com anirà?
La veritat no les tenia totes, era la meva estrena en asfalt, no sabia ben bé quin seria el ritme a portar, tenia en ment fer 1 hora 45 minuts, amb això em donava per satisfet, havia entrenat a un ritme de 5, de vegades de 4'40", i amb l'Alex haviem pensat d'anar amb aquest globus, però res de res... 5 i acció!

Els vikings, a l'esquerra, gas i adéu

Tret de sortida, alguna caiguda davant nostre, i a posicionar-nos amb l'Alex i el David (que anava d'entreno el tio), i al costat de de 4'40", fins deixar la ciutat. Força cómode als primers quilòmetres, a un ritme de 4:35 vai anar fent força bé, fins arribar als 10 que vaig completar-los amb 45:28, buah... quin ritme, per mi massa fort potser, toca afluixar?, o potser aguntar? o potser apretar?.
Vaig mirar enrere i l'Alex no hi era, jo ja havia passat el globus d'1 hora 40, i també havia perdut de vista al David, que anava fent sèries com un boig quilòmetres amunt i quilòmetre avall, quin animal.
Com que anava sol, amb la música i amb un ritme cómode, sorprés fins i tot lo bé que em trobava, vaig completar els 15 en 1 hora 9 minuts, i vaig veure a prop l'objectiu. Avituallament amb gel, que va anar força bé i a tirar, amb lo vent en contra i perdut entre dos mons, amb el dit del peu sagnant, que semblava que xafava tolls. I fins que al 17,5 vai divisar al Dr. a 500 metres, i d'allà fins al final amb ell, em va esperar, em va fer patir el cabró, em va emocionar: "va Pepe que pots, va que baixes de l'objectiu, reserva ara a la pujada, recupera a la baixada, vinga va Pepe 500 metres ara baixada ja hi som, vull que sprintis ara, apreta... Joder, meta, 1:39 quin subidon (178 de 540).

 La veritat es que sense l'ajuda final del David no se pas si hagués baixat de l'1 40, però em va apretar i vai respondre bé, quan un va al límit, no sap com el cos respon, i en aquest cas em va respondre bé. - Dies enrere, amb el mateix David, parlavem que podia arribar a fer el temps amb el que vaig arribar, em diu que sóc conservador, que no confio en les meves possibilitats, i realment vaig quedar-me força sorprés. Merci David, de ben segur que no hagués aconseguit la fita sense aquests quilòmetres finals, em vas destrossar... i tu d'entreno, ja et val. Ets gran Dr. per dins i per fora, es un privilegi compartir moments com aquest amb tu, ja t'ho vaig dir em vaig emocionar, merci. Un plaer com sempre.

La resta de Tremprunners van fer un paper enorme, uns amb els objectius complerts, altres amb objectius inimaginables, altres amb la satisfacció d'haver acabat tot i el patiment, altres amb un patiment per no anar per lesió, i en general un sentiment que ens mou, córrer per passar-nos-ho bé! Gràcies a tots.

La marxa va anar així: http://www.endomondo.com/workouts/101836977,.
La classificació així: http://www.amollerussa.com/public/248/file/Classificacions/Resultats%20mitja%202012.pdf,

La cursa en fotos així:

Amb l'Alex, va tenir un mal dia

Amb l'alé del David, sprintant

Arribant a meta, aprentant les dents

Amb el David, el dimoniet dels últims quilòmetres, i amb l'encant de l'Arlet!

Anècdota de la jornada: Al quilòmetre 4 aproximadament, se m'acosta el David i em diu: " Has vist el paio de davant? el tio corria sense sabates, amb uns peus similars als del Bigfoot, i a un ritme bastant bó. Amb el que ens preocupem molts pel calçat i aquest sense res a la sola, Chapeau.

PD: Ni ha un que s'ho va perdre, però que ens va acompanyar igualment, Álvaro, una llàstima que no vinguéssis, a la propera de ben segur que ens retrovem, recuperat de l'espatlla.A l'Oscar Baez ni veure'l, va fort aquest!

 Salut i Kames, i ara a pel Tast de Granollers. Felicitats als TrempsRunners, una vegada més espectaculars.