martes, 1 de mayo de 2012

... CARENES...VALL FOSCA...

Avui no us parlaré intensament de les carenes, per què molts de vosaltres ja sabeu com va anar... acabades i lesionades... Us deixo unes quantes fotos de la cursa per deixar constància del dia i  de l'espectacularitat de les imatges i de la duressa de l'etapa reflexada a la meva cara...
                                                  Una gran fotografia d'una gran dia
                                                                    ...duressa...
                                            ... Les vistes de les carenes espectaculars...


                                                      ...Cansament i satisfacció...


 I aquí està la futura màquina de la muntanya... s'ha cansat un munt però ha disfrutat com una    bestioleta.


                                                             ...Felicitat absoluta...
                                                           ...Inspeccionant el terreny...
                                                             ...En plena pujada...
                                                        ...Descans merescut.



Salut i cames.

4 comentarios:

  1. ESpero que ja estiguis recuperat! Fotos espectaculars... no podia ser d'una altra manera sent del Pallars!

    ResponderEliminar
  2. jo no se com te van anar les carenes!!
    Pel que dius suposo que vas pillar....com era logic!!!!
    Ja mexplicaras,ojo amb el Blai que aviat no el veuras...jajajaa
    Abrasada!!!!

    ResponderEliminar
  3. Doctore!!!! Espero fer aviat una sortideta d'aquelles que tenim pendent... i com ja he vist al teu blog, la penjarem al teu. Gràcies per tornar, els que et seguim aprenem molt de tu. El tema de la recuparació va millor, en breu tornaré a córrer. Merci David.

    ResponderEliminar
  4. Charlie!! Si efectivament, vaig pillar, a partir de Gurb vaig petar... La vaig fer corrent fins allà, i anava bé de temps, de físic i d'anims... però aquelles baixades van trinxar-me, l'aquiles va dir prou. Ara estic fent fisio per recuperar-me de la bursitis al tendó i demés, faig bici suau, per enfortir i no perdre forma i en breu estaré corrent un altre cop.
    El Blai no deixa de sorpredre'm. No vegis com puja la muntanya lo bord!! Queda pendent una excursió amb lo Biel per on vulgueu.
    Salut i cames Charlie

    ResponderEliminar