viernes, 22 de junio de 2012

Sant Salvador del Bosc. Circular Jussà-Noguera-Jussà.

Les sortides per muntanya sempre maques, sacrificades i agraïdes, però aquesta, per tot el que envoltava als dos que voliem fer-la, l'ha fet una sortida especial, una altra d'aquelles per recordar. Quedada amb lo Manu per fer un Sant del Bosc i una posterior atacada a Mira-Pallars o cercar la Cova del Gel o la dels Muricecs. (al final ni coves ni res...)

El que teniem clar que pujariem al Sant de les 100 corves, esmorzariem i després decidiriem on anar, si el temps acompanyava, que semblava que si, si les cames volien més i si ens veiem amb cor de pujar a Mira-Pallars a gaudir de les fantàstiques vistes que el paisatge ens deparava o bé agafar una altra ruta per fer un altre entrenament de qualitat.


Quedem a Tremp a les 08:00 hores i amb lo Tempra del tiet, anem direcció Llimiana per tal d'enfilar-nos al Montsec. 100 corves o 7.8 km ens esperaven costa amunt, fins arribar a l'ermita del Sant del Bosc.

L'apunt històric: "Sant Salvador del Bosc: ermita enclavada al bell mig del Montsec de Rúbies en un lloc d'una extraordinària panoràmica sobre l'embassament de Terradets i els Pirineus al fons. L'últim diumenge de setembre s'hi celebra un aplec, època en què baixaven de la muntanya els ramats transhumans que havien passat l'estiu a les pastures dels Pirineus. Tot l'edifici està pràcticament penjat damunt la roca. Aquest és possiblement romànic d'estructura molt simple, d'una sola nau coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular a llevant".
                                                               Allà al mig es troba

                                                     Dos tontos muy tontos a dalt del Sant

Després d'un esmorzar saludable, decidim pujar a Mira-Pallars, recordava que la última vegada que hi vaig anar, hi havia un vèrtex geodèsic i des d'allà hi havia unes vistes increibles, però em començat a tirar pel camí marcat i em arribat a La Portella Blanca i d'allà em decidit baixar al poble abandonat de Rúbies, sense saber on anavem però amb ganes de fer quilòmetres...

                                                     A dalt de tot de Portella Blanca

                                                                 La Portella Blanca
I un cop dalt de Portella Blanca, ens llencem costa avall amb un camí trenca cames, direcció el poble abandonat de Rúbies, al ben mig del Montsec, on les cames han patit més del compte.

                                                  Manu baixant al poble de Rúbies

Fent la baixada ens adonem que el camí que haviem triat ens duia de cap a la Font de les Bagasses, a Terradets, i cap allà em anat. Amb mal de cames, amb esgarrinxades per braços i malucs, em arribat a la font fent via per un camí sense marcar.

                                                         Stop n' go en plena baixada

I desde les Bagasses enfilem la C13 direcció els túnels antics de Terradets i cap al punt on haviem deixat el cotxe. A les 13:35 hores ens asseiem al Tempra i cap a Tremp. Buff, uns 30 km han sortit, en 5 hores.

Conclusió de la sortida d'avui:
1-Si vols anar a un lloc, estudiat un planell abans i si no és així no et queixis.
2- Si vas amb Manu, vigila per on et fica, no sempre es el camí més curt.
3- Si la companyia es bona, la sortida serà millor.
4- Un consell si la voleu fer, aigua, molta aigua, i pantalons llarguets o malles per sota els genolls, tenim els braços i les cames ben esgarrinxades.

Aquesta es la sortida circular d'avui, més o menys, aquesta es l'animalada que hem fet:


PD: Mingo, si sabies on anavem i ens veus per la carretera, collons, para, truca i pregunta... Es que no t'ha extranyat veure'ns per allà... jajajaja. Jo ja no podia més.


Salut i kames.

miércoles, 13 de junio de 2012

Roca Regina. Puja, calla i espera'm a dalt.

Avui tocava anar a Roca Regina, una d'aquelles que teniem marcada al calendari i una sortida que l'hem fet conjuntament amb el Manel, conegut com "The Animal".


Sortim desde l'Alberg de Cellers, i ens dirigim als túnels de l'antiga crta. de Llimiana. Passem els túnels xino-xano, o com diria aquell trinco-tranco i arribem al punt d'inici de la ruta:


Allà creuem la carretera d'ara (C13) i enfilem el camí de la Roca Regina, pujar i pujar, per camíns estrets i corriols, a refufo del Manu, anem deixant la civilització i ens anem endinssant al bosc, gaudint de les vistes i començant a suar de valent...
Pujada trallera, amb un desnivell considerable i amb un vent emprenyador, creuem la zona dels barrancs, tot fent una petita baixada i comencem a fer una altra pujada, aquest cop fins a dalt de tot de Roca Regina, amb la satisfacció d'haver assolit un altre cim.
Des d'allà els paissatges pallaressos deixen a la retina un nombre interminable d'imatges i sensacions úniques, d'aquelles que omplen i ajuden a carregar-te d'energia.
14 km més o menys a les cames, un altre entrenament de qualitat i una sortida amb una persona molt i molt especial.

Aquí teniu les fotos d'avui, diuen que una imatge val més que mil paraules, doncs aquí en van unes quantes:
                                                    El pont del Tren dels Llacs
Roca Regina

                                             El pont del Tren dels Llacs des del cim
                                                              El caminet
The Animal
                                                               The model (jaja)
                                                   La baixada. El Llac de Cellers
Salut i kames
















domingo, 3 de junio de 2012

Cap de setmana en familia: MONTSOR-LA FEIXA DE TERRADETS

Un cap de setmana intens i ple d'adrenalina, així es podria definir aquest primer de juny. El començavem dissabte, amb els meu cosins Mingo i Manel, amb els que vam decidir pujar a Montsor. Sortideta matinera, ja que feia una calor terrible. Passant per Pobla ens vam trobar els valents que vàren participar ahir a La Bonaigua. Felicitats a tots ells...


A lo que anavem... Sortida des de la Pobla (Argenteria) i xino xano cap a la cruïlla de Montsor... Aquell parell tiren molt, tant que es van perdre només començar (jeje), i cap amunt... El Mingo tira fort a la pujada i el Manel et destroça a la baixada, així que jo a la meva, fent de cotxe escombra, al meu ritme i a gaudir del paisatge...


Un cop a Montsor, aquest parell en 50 minuts es van plantar a dalt, jo vaig necessitar uns 10 minuts més, comencem a fer la baixada cap a Sant Miquel i despres cap a Pobla...
Sortida de dues hores aproximadament, fets un 15 km mes o menys, i la satisfacció d'haver assolit un altre entrenament de qualitat, Gràcies nois!!!

...Manel i Mingo...

Aquí us deixo l'enllaç de la sortita: http://www.endomondo.com/workouts/60476667

I avui tocava pujar a Roca Regina, amb el Fede, el Charli i el Manel, però la tromba d'aigua que aquesta passada nit havia caigut, i la disparitat de criteris alhora de marxar... em decidit fer cas al Charli i seguir-lo, no les teniem totes, però la sortida d'avui, la recordarem tota la vida...

Deixem el troncomòbil de Fede als pàrquins de Terradets, i enfilem la carretera direcció a la Font de les Bagases. Allà el Charli ens fa creuar i ens diu: "pujarem per allà, al loro, hi ha dos trams perillosos, aneu amb compte no patineu i gaudiu de la sortida". I collons si l'hem gaudit...

Comencem a enfilar la zona coneguda com "La feixa de Terradets", amb l'aigua com a principal amenaça i amb el neguit de no saber on ens portava "el guia del desfiladero", amunt i amunt, entre riure i renecs arribem a un caminet entre els matolls i les parets de terradets.
Uff, impressionant, una zona tant propera i tant desconeguda, amb el cor a 1000 i gaudint de les meravelloses vistes d'un dels llocs més macos dels que he visitat al Pallars, el Charli ens fa un stop and go... "Nois, ara aquí reposem, feu 4 fotillos i poseus això"... Cabró, portava el kit de supervivència senser... Així de macos em quedat...


El que ha passat desde aquests punt fins a la baixada us ho deixo en imatges: IMPRESSIONANT...

                                                     Charli; El guia del desfiladero
                                                    300 metres de caiguda lliure
                                                                   Lo Fede
                                                                Un servidor
                                                                     Manu
                                                    Els 4 penjats... I mai millor dit...
                                                            ...The return...
                                                                    El pas
                                                           ...La Travessia...

Al mig d'aquesta última fotografia on sembla que a la roca es faci un tall horitzontal de punta a punta i on es veu el canvi de color de la roca es per on s'ha fet la sortida d'avui. Gràcies Charli per l'experiència. Manu, ho veus com no ha plogut... Federonxs, un altre dia sense fumar...
Aquí teniu l'enllaç de la sortida d'avui: http://www.endomondo.com/workouts/60708370

La Roca Regina queda pendent, i la pujada al Sant del Bosc també...

Salut i kames.

lunes, 28 de mayo de 2012

...Entre Nogueres...

Dissabte tocava matinar, un dia de calor i de duressa ens esperava. Sortida amb autocar cap a Pont de Montanyana, a les 06:30 hores per donar inici a la caminada entre aquest poble i el nostre. Una sortida que en principi estava marcada en 26 quilòmetres.
A les 07:15 hores escoltem les indicacions a la plaça del poble de l'organització d'on es trobaven els punts de control i les fites per anar seguint el trajecte fins arribar a casa nostra.
Cal dir, que moltíssima gent es va perdre durant la cursa, fet que ha generat una mica d'enrenou entre els participants, ho dic com a crítica constructiva, per la propera vegada, esperem que les marques estiguim més ben senyalitzades i més aprop les unes de les altres...

A les 07:30 hores, es dóna el tret de sortida, passant pel pont penjant que es troba a l'interior del poble i que creua el riu. Piano piano, els que corriem ens ubiquem a la part davantera i els caminadors van obrint-nos pas...

Amb un ritme no gairé suau, comencem a tirar una vintena de corredors, entre els que estavem el Manel i jo, els primers quilòmetres, m'incomoden bastant per què no se marcar-me un ritme i sempre vaig al ritme que em marquen els demés, i això desprès em passa factura, he d'aprendre a fer la meva als inicis.
El Toni, el Xavi Llohan i el Marc, comencen a tirar de valent, deixant-nos a una distància considerable, cosa que va fer que ens quedessim un grupillo de 7, que anavem fent, i un altre de 10 que anava trencant-se ja d'inici.

Els primers quilòmetres, fins arribar al primer avituallament líquid eren costa amunt (Coll de Bimet), i això va fer que el grup que anavem arribessim separats, cadascú amb el seu ritme, i a una distància no gaire llunyana, ja que el punt de referència visual no es perdia en cap moment.
                                        En Manel arribant al primer avituallament líquid
                                                 Dels únics llocs on el sol no picava

Aquí els grups s'havien trencat definitivament i campi qui pugui, cadascú a la seva i cadascú batallant amb si mateix, amb les condicions dels terreny i amb el "lorenzo" i la xafogor que cada cop es feia més intensa.

                                                ...sol i al meu rotllo des del km 6..
                                                       ...buscant una mica d'aigua...

En aquest punt, i com sabia que aniria sol fins a l'arribada, la música va ser la meva companyia fins al final, es un estimulant que em va molt bé per combatre la fatiga i no pensar en el que em queda, gaudir dels paissatges i del Rock n' Roll que peta als meus timpans.
Vaig començar a enfilar el camí de Claramunt, fins trobar-me al poble, sol com un mússol i sense un punt de referència... la calor començava a fer de les seves i passat el poble, vaig perdre'm en un trencall, perdent temps i cames... mig quilòmetre més o menys vaig adonar-me que havia de fer mitja volta...(merda) m'havia passat el Senyé i la Raquel, (el resultat final més igual, per a mi acabar es un premi, però collons, la senyalització, deixava molt que desitjar... en fi...).
Amb la Raquel vam canviar sensacions durant uns 500 metres. Vas bé Jose? si si..., la cama aguanta?? si, si...t'importa que continui amb la música posada...??? No no, tu a lo teu... i així va desapareixer del mapa... quina màquina... va baixar fent honor al seu cognom... fiuuuuuuu... I jo a lo meu, a trobar el meu ritme i a córrer (la veritat em vaig trobar molt bé de l'aquiles, crec que ja estic totalment recuperat, tot i que en alguna pujada vaig notar alguna punxada).

Vaig passar Eroles i enfilava la recta final amb optimisme, el temps que duia era bó, les cames aguantaven, les sensacions bones..., i així fins arribar a Claret. Carregada d'aigua a la font i cap a Tremp.

Aquest últim tram de Claret a Tremp va ser menys dur del que em pensava, suposo per què era una zona que ja havia fet i sabia el que m'esperava, un trajecte de baixada i rectes suaus, passat pel riu i entrant a Tremp per la part davantera dels bombers...
Satisfacció total a l'arribada, al meu gps, van sortir-me 25 km de trailrunning en 3:17. Aquí teniu l'enllaç de la cursa ( No està senser, falten 3 quilòmetres, el mòbil va dir prou):
http://www.endomondo.com/workouts/58588988

A l'arribada el Biel i el Blai m'esperaven al poliesportiu, segona cursa del cap de setmana, Jam Session amb aquest parell, de ben segur, que més dura que la cursa en si.


                   No podia ni obrir els ulls el tio,meritori 4rt lloc, després de 2 hores 42 minuts.
                                                           Enhorabona bèstia


Felicitar a tots els participants, sobretot al Toni, que després d'estrenar paternitat i sense gairebé temps per poder entrenar, va arribar en primer lloc acompanyat pel Xavi Llohan i del Marc poc després...

Salut i kames.

miércoles, 23 de mayo de 2012

Al mal temps, bona cara...

Des de l'entrada a les carenes no havia tornat a escriure res, i motius no me'n faltaven, però entre una cosa i una altra, no he pogut, moments díficils de la vida de vegades t'impedeixen fer el que vols o el que t'agrada. Mica en mica anirem agafant el to. Això espero...La vida es així.

Malgrat tot lo dolent...no he deixat de fer allò que m'agrada, que es l'esport, i com que tenim aquí mateix la Caminada "entre nogueres", de Pont de Montanyana a Tremp (Claramunt, Eroles, Claret i Tremp), el proper dissabte 26 de maig, juntament amb el Manel,(Charlie s'ha cagat... jajajaja), farem la segona de l'any, i he anat fent algun que altre entreno per no perdre la forma i per recuperar-me plenament de l'aquiles, a veure com anirà, físicament em trobo bé i crec que recuperat.


                                                   Pujada de Claramunt a Pleta-verda
                                                                       Claramunt


Una d'elles va ser la de comportes de l'altre dia, la que vaig aprofitar per fer unes fotillos que el paissatge s'ho valia.


                                                                       ...Llibertat...

No voldria tancar l'entrada d'avui sense comentar-vos la noticia del dia, una bonauna bona notícia, dins de totes les dolentes, doncs ja va bé que ens vagin alegrant una mica que va molt bé, però no us ho comentaré, si voleu saber que es, mireu lo blog del Charlie, campbasepallars.blogspot.com , i comproveu-lo vosaltres mateixos.... Fantàstica notícia, permeteu-me ser egoista, em fas molt feliç Charli!!


                                                               (un robado, jajajaja)



Salut i cames!

martes, 1 de mayo de 2012

... CARENES...VALL FOSCA...

Avui no us parlaré intensament de les carenes, per què molts de vosaltres ja sabeu com va anar... acabades i lesionades... Us deixo unes quantes fotos de la cursa per deixar constància del dia i  de l'espectacularitat de les imatges i de la duressa de l'etapa reflexada a la meva cara...
                                                  Una gran fotografia d'una gran dia
                                                                    ...duressa...
                                            ... Les vistes de les carenes espectaculars...


                                                      ...Cansament i satisfacció...


 I aquí està la futura màquina de la muntanya... s'ha cansat un munt però ha disfrutat com una    bestioleta.


                                                             ...Felicitat absoluta...
                                                           ...Inspeccionant el terreny...
                                                             ...En plena pujada...
                                                        ...Descans merescut.



Salut i cames.