Desprès de la sortida d'avui la conclusió del dia es: Disfruta al màxim de la vida, fes el que et vingui de gust i sobretot disfruta dels moments que la vida ens brinda, com el d'avui.
Amb la Raquel i en Manel, enfilem el camí de Palau, per agafar tot seguit la pista que va a Claret, amb una pujada durísima (paset a paset s'ha fet), agafant despres el camí vell de Tendrui, per fer la seva baixada i agafar finalment el camí dels cavalls per acabar la sortida d'avui. 16 quilòmetres guapíssims en 1 hora 40 minuts.
Aquí teniu l'enllaç: http://www.endomondo.com/workouts/46905843
Una cosa ens ha quedat molt clara avui, repetirem, per què disfrutem de la vida amb el que ens motiva, amb el que ens agrada.
Feta la inscripció a les carenes:
Un servidor amb el dorsal 404. Adons - Tremp - 32,5 kilòmetres... buff quin patir...
Lo Manel, dorsal 121, Pont de Suert - Tremp - 54.3, patixo sense fer-la només de pensar-ho!!, quin animal.
I per anar escalfant motors, amb lo Manel, per anar obrint boca, a enfangar-nos a tope amb una sortideta de running de 13 quilòmetres.
- Lo kodro -
Gairebé tots el coneixeu, jo personalment el conec fa uns vint anys, uns vint anys que han servit per llaurar una amistad d'aquelles que costa moltíssim de conservar. Han estat uns anys en els que hem compartit i viscut moments irrepetibles, en els que ens ho hem passat fantàsticament i en els que també vam viure moments difícils, moments durs, moments que per coses de la vida, ara ens toca tornar a viure.
Saps que encara que no estigui amb tu el divendres, hi seré, i el dissabte i el diumenge i tots els dies que ens queden per endavant, per riure, per plorar, per emocionar-nos... pel que sigui...
...Una persona molt especial va dir-me no fa gairé: " Al final todo acaba bien y si no, es que todavia no ha acabado"...
- L'un i l'altre -
... I el meu fill em pregunta, "Papi papi, per què kodro es el teu amic" i jo li dic, mira Blai, t'ho explicaré amb un conte, (en aquest cas es una fábula), però pel cas es el mateix: "Hi havia una vegada...
DOS AMIGOSJEAN DE LA FONTAINE
Esta historia se refiere a dos amigos verdaderos. Todo lo que era de uno era también del otro; se apreciaban, se respetaban y vivían en perfecta armonía.
Una noche, uno de los amigos despertó sobresaltado. Saltó de la cama, se vistió apresuradamente y se dirigió a la casa del otro.
Al llegar, golpeó ruidosamente y todos se despertaron. Los criados le abrieron la puerta, asustados, y él entró en la residencia.
El dueño de la casa, que lo esperaba con una bolsa de dinero en una mano y su espada en la otra, le dijo:
-Amigo mío: sé que no eres hombre de salir corriendo en plena noche sin ningún motivo. Si viniste a mi casa es porque algo grave te sucede. Si perdiste dinero en el juego, aquí tienes, tómalo...
...Y si tuviste un altercado y necesitas ayuda para enfrentar a los que te persiguen, juntos pelearemos. Ya sabes que puedes contar conmigo para todo.
El visitante respondió:
-Mucho agradezco tus generosos ofrecimientos, pero no estoy aquí por ninguno de esos motivos...
...Estaba durmiendo tranquilamente cuando soñé que estabas intranquilo y triste, que la angustia te dominaba y que me necesitabas a tu lado...
...La pesadilla me preocupó y por eso vine a tu casa a estas horas. No podía estar seguro de que te encontrabas bien y tuve que comprobarlo por mí mismo.
Así actúa un verdadero amigo. No espera que su compañero acuda a él sino que, cuando supone que algo le sucede, corre a ofrecerle su ayuda.
La amistad es eso: estar atento a las necesidades del otro y tratar de ayudar a solucionarlas, ser leal y generoso y compartir no sólo las alegrías sino también los pesares.
I si hi ha una cançó que m'identifica amb tu, es aquesta. Camins que se'n van, que tornen, però que al final uneixen. Els nostres sempre van junts, encara que de vegades els fem sols.
Molta sort kodro, divendres anirà molt bé, no ho dubtis, ens queden molts camins per fer junts.
Miris on miris i parlis amb qui parlis només hi ha una cosa que preocupi avui: EL FOC. El foc que crema les nostres terres, els nostres paisatges i que ahir va fer que,la por s'apoderes de moltísima gent dels Pallars, de la Ribagorça i de l'Urgell. El puto vent va fer que el foc quedes descontrolat i que els mitjans aeris no puguessin treballar per extingir-lo. lLos bombers van treballar des de primera hora per apagar-lo i per avivar les il.lusions de tots aquells que veien perillar casa seva i que molt d'ells van tenir que ser desallotjats. Terrible, horrible, espantós, quina por.
Vaig estar in situ a Gerri, i la veritat, no tinc paraules per explicar les sensacions i les imatges que de ben segur tindré a la retina durant tota la vida. Era esfareidor, es cremava tot super ràpid, la zona d'Arboló estava descontrolada pel vent, era horrible. Pobre gent de Baix Pallars, quina angoixa més heavy.
Avui ja treballen per aire per apagar el foc del pirineu. Des d'aquí us envio molts ànims, als que treballen als focs (bombers, serveis sanitaris, mossos i veïns en general) i sobretot a les families que per desgràcia esteu vivint amb angoixa aquestes hores tan preocupants!
Ara farà cosa d'un mes que vaig tornar a agafar la bici per pedalar com l'any anterior, amb la varietat que aquest any combinaré les sortides de btt, per muntanya i per carretera, amb sortides de running per pista i per alquitrà, amb alguna que altra sortida a peu per les mountains del Pallars (com la de les carenes al mes d'abril).
Mica en mica anem agafant la forma optima per fer sortides de btt curtes, estem en plena pretemporada, cosa que fa que sigui optimista de cara a les sortides de cap de setmana que farem amb Manel, Charli, Angel, Tonet, Javi, Albert n' Co...!; la de diumenge me la vaig perdre, però de ben segur que n'hi hauran moltes més!!!. Va ser un diumenge ple de punxades i de pocs quilòmetres segons m'han dit, però una sortida divertida amb bons amics.
Aquest dilluns vaig decidir anar a Pobla per carretera, amb el puto vent de cara, que va fer que el moc el tingues penjant una bona estona, i el fred es coles per tot arreu, però finalment vaig poder completar una sortida de 32.99 km.
Aquí teniu l'enllaç: http://www.endomondo.com/workouts/40691945
On no m'acabo de trobar com esperava es a les sortides a peu. Tot i que acabo fent rutes de 10, 12, 15 quilòmetres, no m'acabo de trobar còmode, suposo que per la falta de ritme i per la falta de temps per poder sortir com jo voldria. La d'avui ha estat una sortida suau, per estirar cames, tampoc no volia forçar la màquina, i no volia apretar molt, ja que demà tinc pensat anar a Llimiana amb la bike, aviam com anirà, d'uns 8 quilòmetres aproximadament.
Aquí teniu l'enllaç d'avui: http://www.endomondo.com/workouts/40844799
No voldria acomiadar l'entrada d'avui sense donar el meu suport a l'Edu, que ha tornat a recauré d'una lesió anterior, que ja va fer que no pugues practicar allò que tant li agrada que es el RUNNING.
Animo edunonstop seguro que con la constancia que tienes en dos semanas estas trotando por estas contradas.
Ja es pot donar per iniciada la temporada betetera. Dilluns 24 km, dimarts 35 km (volteta als massos), ahir una sessió suau de running, super suau (jeje), amb parada obligatòria per força major, i avui, sortideta amb Manel.
El tio diu, no importa la quantitat de quilòmetres que arribis a fer, sinó la qualitat dels que li fots a les cames. I la veritat, no li falta raó. Feta una volta pels voltants de Tremp, amb asfalt, pista, pujades duríssimes, amb trialera de pedra inclosa i parada obligatòria a l'arribada per fer el cafetonet de rigor!!
Aquest es l'enllaç de la sortida d'avui: Endomondo Andando en bicicleta de montaña Workout: amb un dia fantàstic, de sol, sense vent, i sense fred i amb moltes ganes de pedalar... tantes que demà faré una altra sortida curta i agraïda en boníssima companyia.
La música m'ajuda a posar-me les piles, a marcar ritmes i a desconnectar abans, durant i despres de les pedalades o de les sortides a peu. Això si, música trallera, com els grans Iron Maiden. Run to the hills!!!
Avançada definitivament la temporada btt, l'any passat vaig començar-la a finals de març i aquest any, despres de tenir la bicicleta aparcada al garatge practicament dos mesos i mig, aquest febrer, m'he tret la mandra de sobre i m'he abrigat (cosa que no m'agrada) per sortir amb la bici; avui he passat fins i tot calor!. La veritat es que m'he trobat molt cómode a sobre de la bici, suposo que les sortidetes de running han ajudat a mantenir la forma.
Aquí us deixo de la sortida d'avui, que de tant en tant lo GPS falla una mica (és de móbil), però es el que hi ha. Com deia la meva iaia: A falta de pan buenas son tortas.!!!
